A Handia, l’equip de Moriarti –la productora responsable de Loreak– imagina com devia ser la vida de Miguel Joaquín Eleizegi, conegut com el Gegant Guipuscoà arran dels seus més de dos metres d’alçada, que va viure al petit poble d’Altzo a l’època de les Guerres Carlines. L’aura llegendària del personatge ens arriba a través de la mirada del seu germà Martín, el primer d’adonar-se que “la gent està disposada a pagar pel que no han vist mai”.
Tots dos surten de gira per Espanya i Europa, amb un espectacle que subratlla la condició alienígena del Joaquín a través de la sonoritat de l’euskera, l’única llengua que coneix. I mentre un desitja obrir-se a la societat burgesa, l’altre es lamenta perquè sent com li creixen els ossos i enyora la llar. La tensió entre tradició i progrés mal digerit s’exposa amb transparència, imbricant-la en el complicat afecte familiar. La mesura emotiva, fonamental per no precipitar l’últim acte del film en territori arrencallàgrimes, va de bracet d’una posada en escena recolzada en imatges de terra i boira, en les quals la nitidesa del digital fa més nosa que servei, però que resulten sempre sòlides com una bona cadira. Només una seqüència trenca el semblant serè del relat: la trobada entre el Joaquín i la reina Isabel II, que exemplifica la sempiterna humiliació del poble per part de la monarquia.