Guardianes de la galaxia Vol. 2
La cara més sorprenent i esbojarrada de la Marvel
Deunidó la sorpresa (per als seguidors de Marvel i el públic en general) per l'estrena de Guardianes de la galaxia el 2014. De la mateixa manera que la seva websèrie PG Porn passava per la pedra els estereotips del cine pornogràfic, en aquell film el relativament desconegut (i lector irredempt de còmics) James Gunn es mostrava capaç de satiritzar i celebrar a la vegada els tòpics dels superherois (en general) i els de l'estudi (en particular). Així doncs, ara que la crítica dels EUA ha reaccionat amb tebior, i fins i tot amb rebuig, a la seva segona part, ¿cal suposar que al cineasta se li han acabat les piles?
Per part nostra, toca serrar les dents i emetre un judici en minoria. Perquè la segona part de Guardianes de la galaxia no només ens ha agradat: ens ha agradat més que la predecessora. És cert que la barreja de comèdia poca-solta i d'aventures espacials del 2014 ja no suposa una novetat. Però també és veritat que tant James Gunn com el seu repartiment entren a fons en les possibilitats d'una fórmula que la seva aventura anterior només deixava esbossada.
Bromes marranes
Deixant de banda aspectes concrets (arrencar amb un número musical ja és una tradició, per exemple), la virtut de Guardianes de la galaxia Vol. 2 és la seva independència dels plans a llarg termini de Marvel. Tal com estan les coses, alleuja que la pel·lícula no estigui farcida de referències a futurs macroesdeveniments, cosa que sí que passava amb l'entrega anterior i que la llastava força. En comptes d'això, l'autor ha pogut aprofundir en l'altra cara de la Casa de les Idees: la més sorprenent i, també, la més difícil de portar al cinema, de tan esbojarrada.
Així doncs, els fans veterans disfrutaran veient quins conceptes ha extret Gunn de vinyetes antigues. Pel que fa al públic general, es posarà les mans al cap davant de tanta idea boja. ¿Un planeta vivent amb la síndrome de la paternitat irresponsable? Doncs sí, i amb les barbes de Kurt Russell. ¿Assassines galàctiques que dirimeixen a canonades la seva gelosia de germanes? Donem gràcies a Karen Gillan i Zoe Saldana. ¿Drax el Destructor vantant-se de plantar uns cagarros ciclopis quan va al vàter? Això potser als còmics no hi era, però... la resta tampoc. Almenys, no literalment.
Entre bromes i amb una lliçó molt espinosa per als temps que corren (la immaduresa és un pecat venial... fins que muta en narcisisme destructiu), Guardianes de la galaxia Vol. 2 ha d'enfrontar-se, en realitat, a un enemic fora d'ella mateixa. Perquè en aquesta època de màrqueting hipertrofiat, és massa fàcil enaltir una pel·lícula com la next big thing per després decebre's i fer-ne carn picada.