‘Cuando acecha la maldad’, la pel·lícula de terror de l’any

BarcelonaQuan era petit, el que més li agradava a l'argentí Demián Rugna (Haedo, 1979) era jugar amb els ninots de Playmobil a imaginar-se pel·lícules. Creava l’escenografia, construïa els monstres i fins i tot llançava sang falsa. "Eren pel·lícules de veritat, començaven a una hora i acabaven dues hores després. Tancava un ull per imaginar-me que l’altre era la càmera i els ninots tenien noms d’actors de veritat, Stallone o Schwarzenegger –recorda divertit–. I, d’alguna manera, encara sento que estic jugant a fer pel·lícules i conservo l’entusiasme d’aquell nen". I així, jugant, Rugna ha dirigit una de les cintes de terror de la temporada: Cuando acecha la maldad, que s’estrena aquest divendres, és una història de possessions demoníaques negra com la nit que ha batut rècords de taquilla a l’Argentina i que s’ha convertit en la primera pel·lícula llatinoamericana a triomfar al Festival de Sitges.

"Va ser com guanyar el Mundial –explica Rugna–. Sitges és la Meca del cinema fantàstic, sobretot per a algú que viu a l’Argentina, on hi ha moltes dificultats per rodar pel·lícules de gènere. Han sigut molts anys de frustracions i d’enviar pel·lícules a Sitges que no van entrar. L’anterior, Aterrados, sí que la van agafar i jo estava molt il·lusionat, tothom deia que guanyaríem alguna cosa i al final res. Cinc anys després, torno a Sitges i sento els mateixos comentaris, però ja no em crec res, així que guanyar el premi gros va ser una gran sorpresa".

A Cuando acecha la maldad, dos germans que viuen al camp troben un cadàver mutilat a la seva finca i, seguint el rastre, descobreixen que el fill d’uns veïns està embichado, que és l’expressió vernacla per designar la possessió demoníaca que ha deformat grotescament cos i ment. La solució, tanmateix, no és portar un exorcista, sinó un professional que s’encarregui de matar el posseït seguint un cert ritual per evitar que l’horror que engendra envaeixi el nostre món. "Tothom em pregunta si l’embichado és un mite argentí o part del folklore rural i no, és tot una invenció –diu Rugna–. La idea era fer una pel·lícula de possessions demoníaques diferent. Primer, que el posseït sigui d’una família molt pobra, tan pobra que no li importi a ningú el que els passi, i no la típica família de classe mitjana alta. Tampoc volia mossens a la meva pel·lícula, així que vaig matar la religió, que aquí no serveix per solucionar el problema. I si l’exorcisme no és una opció, només queda matar el posseït. Tant se val que sigui el teu fill, ara és un malalt terminal".

El seu poderós imaginari fantàstic no eclipsa el pòsit dramàtic d’una pel·lícula d’emocions fosques i to nihilista, on els personatges fugen tant de dimonis interiors com dels sobrenaturals. I Rugna imbueix les imatges i els diàlegs d’un naturalisme que fa pensar en la manera d’entendre el terror de l’escriptora argentina Mariana Enríquez, que també desplega les possibilitats expressives del terror a través d’escenaris, personatges i situacions crues i realistes. "Si prens distància, com fan moltes pel·lícules dels Estats Units on tot és de plàstic, t’allunyes de la història i del terror –diu el director–. Per a mi el terror ha de ser molt quotidià, perquè és on l’espectador se sent més indefens. I és una cosa que té Mariana Enríquez, però també Stephen King. Justament, una de les coses que més m’agrada de L’exorcista és que és un drama molt humà. I quan fas terror sempre et pots ubicar també en altres gèneres, sigui la comèdia o el drama".

Deixar enrere els prejudicis

Cuando acecha la maldad no només ha triomfat a Sitges i a l’Argentina, sinó que ha fet història als Estats Units, on s'ha estrenat en més de 650 pantalles en versió original subtitulada. A més, es tracta de la primera producció original en castellà de la plataforma especialitzada en terror Shudder, una fita més que subratlla el gran moment del terror llatinoamericà. "Hem deixat de tenir tants prejudicis sobre el nostre propi cinema de terror, tant els directors com els productors, distribuïdors i el públic", diu Rugna, que sent una gran afinitat amb els directors de terror catalans i espanyols. "Soc molt amic de Caye Casas, el director de La mesita del comedor, amb qui he coincidit en molts festivals, i també tinc vincle amb Paco Plaza i amb Paul Urkijo, el director d’Errementari", explica Rugna. Tanmateix, l’argentí ja està preparant el seu primer projecte als Estats Units mentre rep propostes de franquícies de Hollywood que encara no s’acaba de creure. "El nen que jugava amb els Playmobil tindria un infart si sabés les ofertes que rebria tres dècades després, però ja que estic jugant a ser artista, m’agradaria fer prevaldre els meus universos, el meu joc", afirma.