Tot el que Godard ha fet per nosaltres, i arreu

Barcelona"Per a mi, les imatges són la vida i els textos, la mort. Ens calen els dos: no estic pas en contra de la mort [...]. Al cinema de Hitchcock, la mort té una força vital formidable. Això la gent ho va entendre molt bé". L'any 1980, amb motiu del traspàs d'Alfred Hitchcock, Jean-Luc Godard, mort aquest dimarts, recordava en una entrevista a Libération el paper clau del director de Vertigen en la història del cinema. Lluny del que afirmen alguns pallussos, estimem Alfred Hitchcock i bona part del cinema nord-americà gràcies a, i no malgrat, Jean-Luc Godard i els seus col·legues de joventut de Cahiers du Cinéma. El director francès va dedicar el seu primer llarg, Al final de l'escapada, a la Monogram, una petita productora de cinema B als marges de Hollywood. Godard va posar els fonaments d'una modernitat cinematogràfica revolucionària amb la idea que només els nord-americans havien assolit un enteniment essencial del cinema com a art popular. I a partir d'aquí la seva influència s'ha estès com la de cap altre per l'últim mig segle de la història del pensament i la pràctica cinematogràfiques.

Godard és arreu. En l'establiment del cànon, però també en la seva reformulació constant: en el seu últim llarg, El llibre de les imatges, ressituava les cinematografies àrabs al mapa. Va permetre concebre el cinema feminista com un contra-cinema: Chantal Akerman confessava que Pierrot el boig havia despertat la seva vocació de directora, i la teòrica Claire Johnston va inspirar-se en les característiques de l'estil godardià per proposar un cinema de dones subversiu dins i fora del sistema. El seu llegat travessa tot el cinema contemporani fora de la indústria. Però també Quentin Tarantino va batejar la seva productora com A Band Apart en referència a un dels seus films més populars. Trobem Godard en cada intent de pensar el cinema i el món a través de les imatges. I ens acompanya cada cop que tornem com ell, de manera obsessiva, a la Shoah com a grau zero dels nostres temps, i de la nostra relació moral amb el món i amb l'art que el representa. Ningú com Godard ha sigut capaç de firmar films icònics de bellesa incommensurable amb estrelles carismàtiques (com resistir l'embruix d'El menyspreu) i alhora experimentar des de l'heterodòxia amb les noves tecnologies i els formats audiovisuals. Godard és arreu perquè ningú com ell ha aconseguit transportar el cinema a una dimensió que la resta ni besllumàvem.