George Lucas: “‘Star Wars’ és per a nens de 12 anys”

Enviat especial a CanesEl primer llargmetratge d’un jove George Lucas, THX 1138, va passar per la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes el 1971 i va guanyar el premi Fipresci de la crítica. "Hi vaig anar amb el meu amic Walter Murch, coguionista i muntador de la pel·lícula. Ens vam pagar nosaltres el viatge, tot i que estàvem pelats, i plovia a bots i barrals. La projecció era en un cinema secundari i ens hi vam haver de colar, perquè no teníem entrades", ha recordat aquest divendres el pare de Star Wars, que 53 anys després tornarà a endur-se un premi de Canes: la Palma d’Or honorífica, que rebrà dissabte en la cerimònia de cloenda. Lucas, que porta 10 anys retirat, només ha presentat un parell de pel·lícules al festival, sempre fora de competició –els episodis 2 i 3 de Star Wars, els anys 2002 i 2005–, i no ha competit mai per la Palma d’Or, que sí que han guanyat col·legues seus com Francis Ford Coppola o Martin Scorsese.

En una conversa amb Didier Allouch, Lucas ha recordat els seus inicis en el cinema, en què va començar fent curts experimentals i d'avantguarda: "Eren pel·lícules sobre emocions, sense història, i tenien molt d'èxit als festivals. Vaig guanyar un milió de premis i beques amb aquells curts". Una d'aquelles beques el va portar a treballar amb Coppola, i així va néixer una de les primeres grans societats del New Hollywood, la generació que va revolucionar el cinema nord-americà. "No ens interessava fer diners, sinó pel·lícules", ha resumit Lucas sobre aquell grup, tot i que a ningú se li escapa la ironia que Lucas és, precisament, un dels cineastes que més diners ha guanyat en la història del cinema, amb un patrimoni personal que supera els 5.000 milions d'euros.

Lucas, de fet, ha parlat molt de diners, durant la conversa amb Allouch, que amb prou feines ha pogut ficar cullerada en el discurs del director, que tenia una estructura narrativa pròpia. "El primer que t'ensenyaven a l'escola de cinema era no invertir mai en una pel·lícula –ha explicat–. La idea que amb el cinema es guanyen diners era un mite, et deien. Als anys 70 només cobraven un percentatge del benefici brut estrelles com Barbra Streisand o Steve McQueen. Els directors cobràvem del benefici net, però els estudis hi afegien despeses i despeses fins que quedava una misèria. El que passa és que American graffiti (1973) va fer tants diners a la taquilla, i tan ràpid, que fins i tot amb un percentatge net vaig guanyar molts diners".

L'èxit brutal d'American graffiti, que va néixer com a reacció al fracàs comercial de THX 1138 ("Deixa't estar de coses arty i mira de fer una comèdia", el va desafiar Coppola), va convertir Lucas en "el noi de moda a Hollywood" i li va permetre renegociar el contracte de distribució del següent projecte, Star Wars, i quedar-se els drets del marxandatge. "Els estudis ni tan sols tenien departament de licensing. Es trigava més a fabricar una joguina que una pel·lícula, però jo ho volia per fer pòsters i samarretes i promocionar la pel·lícula en convencions de Star Trek i ciència-ficció, i va funcionar", ha recordat Lucas sobre la jugada mestra que va canviar el negoci de Hollywood.

La defensa 'skywalker'

Sense que Allouch el burxés, Lucas ha entrat ell solet en algunes de les polèmiques que l'han perseguit tota la seva trajectòria, com l'obsessió per revisar les seves pel·lícules anys després d'haver-les estrenat. "Soc famós per voler les coses perfectes –ha reconegut–. I quan la tecnologia va evolucionar vaig restaurar la trilogia original per millorar coses que només un cineasta aprecia, i vaig afegir-hi escenes com la de la conversa de Han Solo amb Jabba el Hutt, que no vam poder incloure la primera vegada. Les pel·lícules no s'acaben mai, només s'abandonen. Un cop vam publicar les versions originals en laser disc i la gent es va enfadar perquè es veien malament. I així és, els colors es van perdent, i aquesta era una de les raons per restaurar-les".

Lucas també s'ha referit a les crítiques negatives que va tenir la segona trilogia de Star Wars, que va dirigir entre 1999 i 2005. "Star Wars és per a nens de 12 anys –ha afirmat Lucas–. American graffiti va funcionar tan bé entre els nens que volia una altra pel·lícula per a nens que travessen la pubertat, que no saben per què són aquí i es fan tot de preguntes sobre el sentit de les coses. I tot això és a Star Wars, especialment si tens entre 10 i 15 anys. Però quan vaig fer la segona trilogia, la gent la va massacrar, especialment l'Episodi 1. I molts crítics i fans, que tenien 10 o 13 anys quan van veure la primera pel·lícula, van dir: «Això és una pel·lícula per a nens! És horrible! Jo vull una pel·lícula per a adults!» Ja em va passar amb els ewoks d'El retorn del jedi (1983), que alguns fans deien que eren massa infantils. Però és que Star Wars és una pel·lícula infantil! Sempre ho ha sigut. Soc el primer sorprès que li agradés tant al públic adult".

I encara a la defensiva, Lucas també ha volgut reivindicar la diversitat de la saga i respondre a les crítiques per la falta de dones i afroamericans. "És mentida que només hi hagi blancs a Star Wars: també hi ha aliens –ha dit–. Star Wars parla d'acceptar tothom pel que és, sigui un home o una catifa amb potes de dos metres. Una part del missatge és que tothom és igual sense que importi l'aspecte que té". I pel que fa a les dones, el director reivindica el personatge de la Princesa Leia, que interpretava Carrie Fisher: "Ella és la líder de la rebel·lió. És ella qui vol salvar la república, no el noi que no sap res del món o el fatxenda que diu que ho sap tot. Ella és l'heroi de la pel·lícula".