La força transgressora de Hitchcock, a '78/52. La escena que cambió el cine'
No cal ser un gran cinèfil per tenir constància de l’esperit fetitxista i l’aura metòdica que envolten la figura d’Alfred Hitchcock, un perfeccionista que va fer del desig (en la seva cara més perversa i romàntica) la principal primera matèria del seu cinema. Dit això, no sorprèn que les passions que desferma Hitchcock siguin igual de metòdiques i fetitxistes. Si François Truffaut va dedicar-li un llibre sencer d’entrevistes l’any 1966 (50 hores de xerrada, 500 preguntes), ara el cineasta suís Alexandre O. Philippe ha construït tot un apassionant documental al voltant del mític assassinat de Janet Leigh a la dutxa de Psicosi.
Orquestrat com un majestuós exercici d’anàlisi fílmica, el documental 78/52 ofereix un estudi polièdric de l’homicidi més brutal de l’obra hitchcockiana. Una llarga llista de malalts del mestre del suspens –hi destaquen Guillermo del Toro, Peter Bogdanovich i el tècnic de so i muntador Walter Murch– analitzen el vessant moral, sociològic i historicista de l’escena en qüestió, tot i que el plat fort són els gairebé 40 minuts que O. Philippe i el seu seguici d’artistes, acadèmics i tècnics dediquen a esmicolar cada un dels 52 plans del virtuós crim cinematogràfic. Com tota gran pel·lícula, 78/52 funciona com el testimoni d’una obsessió, en aquest cas de la cinefília davant la força transgressora de Hitchcock.
