La finlandesa 'Sisu' arrasa al Festival de Sitges amb quatre premis
Jalmarei Helander és el primer director que guanya dos cops el premi a millor pel·lícula
Sitges“No putegeu mai a un finlandès”, va alertar el director Jalmari Helander en la presentació a Sitges de Sisu, resumint d'alguna manera l'esperit del film. El jurat devia captar el missatge perquè aquesta pel·lícula tan simpàtica i vibrant com intranscendent sobre un guerriller finlandès enfrontat a un batalló nazi ha guanyat aquest dissabte el premi al millor film del Festival de Sitges. A Helander el reconeixement no li ve de nou, ja que el va obtenir també el 2010 per la força oblidada Rare exports. A christmast tale. Això el converteix, sorprenentment, en el primer director que guanya dues vegades el premi a millor pel·lícula de Sitges.
Sisu no només ha guanyat el premi gros del festival sinó també els de millor fotografia, música i actor per a Jorma Tommila, impagable com al buscador d'or solitari i silenciós –gairebé no obre la boca en tota la pel·lícula– que planta cara amb un coratge extrem als nazis que el volen matar per robar-li l'or que ha descobert. Ambientat el 1944 durant la retirada dels nazis de Finlàndia, Sisu no té vocació històrica ni realista: és un tebeo salvatge i testosterònic ple d'escenes gore i morts espectaculars –i molt celebrades pel públic–, una barreja de western tarantinesc, film bèl·lic de sèrie B i survival extrem amb un protagonista implacable, una força de la natura contra el qual els nazis no tenen res a fer.
L'èxit de Sisu al palmarès és un fenomen que únicament podia succeir a Sitges i que no només sobta per la contundència dels quatre premis sinó perquè sembla un film pensat per guanyar premis del públic, no d'un jurat oficial, i que semblava destinat a una estrena discreta a plataformes. El premi potser empeny el film a una estrena en sales i, en qualsevol cas, farà que molts espectadors el descobreixin, ja que havia passat una mica desapercebut al festival, sobretot perquè la primera projecció va coincidir amb el partit de Champions del Barça i la segona va ser dimecres a la 1.40 h de la matinada en un Auditori pràcticament buit.
Mariana Enríquez, un dels membres del jurat, ha aclarit que el premi a Sisu no és un missatge de suport al poble finlandès davant l'amenaça d'una possible invasió russa. "Jo vinc de Sud-amèrica, tenim altres problemes, allà –ha assenyalat l'autora de Nuestra parte de noche–. Però clarament hi ha alguna cosa en la pel·lícula, un esperit de resistència contra les grans potències, que ha ressonat de manera inconscient en tots nosaltres. Hi ha gent que creu que el cinema fantàstic existeix en una mena de bombolla i que la política no el travessa, però jo no hi estic d'acord".
Un festival de rècords
La resta dels premis han sigut menys inesperats: Pearl, preqüela de X, s'ha endut el de millor direcció per a Ti West i el cantadíssim de millor actriu per a Mia Goth; el violent film coreà Project wolf hunting, el premi especial del jurat i una menció tècnica, i les dues pel·lícules de Quentin Dupieux al festival (Increïble però cert i Fumar fa tossir) comparteixen ex aequo el premi a millor guió.
Un altre ex aequo entre Irati i Hatching (Ego) pels efectes especials i una menció especial a Nightsiren completen un palmarès que ignora les propostes menys evidents de la programació per celebrar la dimensió festiva i popular del cinema fantàstic. Les propostes més radicals han trobat el seu espai al palmarès de la secció Noves Visions, que ha premiat la insòlita Jerk, o en els premis de la crítica per a Something in the dirt i Huesera.
Però la notícia més feliç per al festival és l'anunci –quan encara falta una jornada per al tancament– del rècord d'assistència d'aquesta edició: 73.257 entrades venudes, un 10,5% més que l'anterior marca, del 2019. També hi ha rècord de recaptació, 752.477,90 euros, que representen un increment d'un 6,3% respecte a la xifra del 2019, i fins i tot rècord de convidats, que han sigut un total de 610. La connexió de Sitges amb el públic és més forta que mai.
