Festival de Sitges: 10 pel·lícules recomanades
Una selecció dels títols imprescindibles de la 57a edició del certamen de cinema fantàstic i de terror
BarcelonaL'horror còsmic de les històries de Lovecraft fa curt per descriure la sensació que un experimenta davant el programa del Festival de Sitges, una allau de sèries i pel·lícules de terror, ciència-ficció, animació, acció i comèdia que el festival ofereix des del 3 al 13 d'octubre. Fem una selecció del bo i millor d'una edició que té com a novetat més destacada la recuperació com a espai de projecció de l'Escorxador - Centre Cultural, que substitueix un Cinema El Retiro tancat per obres de remodelació.
Steven Soderbergh
La inauguració d'aquesta edició portarà a Sitges un dels grans directors del cinema nord-americà de les últimes dècades: Steven Soderbergh fa temps que juga amb els codis dels gèneres (el thriller psicològic a Pertorbada, el cinema d'acció a Indomable, el noir a Sense moviments bruscos), però ara s'atreveix amb el terror sobrenatural amb una premissa d'allò més sucosa: una història de cases encantades narrada des del punt de vista del fantasma que habita la casa.
Aaron Schimberg
Premiat a l'última Berlinale, Sebastian Stan (el Soldat d'Hivern de la Marvel) interpreta aquí un actor amb la cara desfigurada que només aconsegueix papers en vídeos educatius. Quan una droga li cura la neurofibromatosi, s’obren per a ell les portes del sexe i l’èxit professional, però una trobada amb Adam Pearson (l'actor amb neurofibromatosi d'Under the skin) el trastoca de cap a peus. Negríssima comèdia amb un toc de Charlie Kaufman, A different man serà un dels films del festival.
Claude Barras
Des de la trinxera de l'animació en stop-motion, Claude Barras dirigeix pel·lícules per a nens que fascinen els adults. Després de l'extraordinària La vida d'en Carbassó, el francès torna a explicar una història sobre famílies elegides en una selva amenaçada per la cobdícia capitalista. Amb la gràcia i encant dels mestres, Sauvages reivindica la resistència civil i la defensa de les identitats sense caure en discursos reduccionistes. Una lliçó de cinema i de vida.
Veronika Franz i Severin Fiala
Una camperola austríaca del segle XVII agafa una criatura de pocs mesos, puja fins a un salt d’aigua elevat i la deixa caure perquè s’estimbi contra les roques. Així de contundent arrenca la nova pel·lícula dels directors de Goodnight mommy, (un dels hits del Sitges de 2014), que a El baño del diablo firmen un retrat terrorífic d’una societat modelada per la religió i el patriarcat, sense espai per a la dissidència o la fragilitat.
Ian Bonhôte i Peter Ettedgui
La vida de Christopher Reeve ho té tot: la glòria de l'actor que va interpretar el Superman definitiu, la tragèdia de l'accident que el va deixar tetraplègic i la història de superació posterior a través de l'activisme en favor dels malalts de medul·la espinal. Amb la nominació a l'Oscar a la butxaca després de l'entusiasta rebuda al Festival de Toronto, el documental s'endinsa en la vida de Reeve a través de material d'arxiu i entrevistes a familiars i col·legues de professió.
Coralie Fargeat
La pel·lícula que va trasbalsar l'últim Festival de Canes. La sustancia explora els estralls que provoca la tirania cultural de la bellesa i la joventut en la psique d'una actriu madura interpretada per una Demi Moore entregadíssima en el paper de la seva vida. L'orgia final de sang i fetge és un espectacle brutal de body horror que entusiasmarà la parròquia de Sitges, un festí de deformacions i hemoglobina a l'altura dels grans clàssics del gore.
Marielle Heller
Amy Adams camina cap a la setena nominació a l'Oscar gràcies a Canina (Nightbitch), una comèdia de terror en què una dona que renuncia a la carrera artística per tenir cura del seu fill i ser mestressa de casa comença a sospitar que s'està convertint en un gos. La metàfora de l'empoderament femení conviu naturalment amb l'element fantàstic en una pel·lícula basada en la novel·la de Rachel Yoder.
Adam Elliot
La guanyadora del Crystal d'Or de l'última edició d'Annecy (el millor festival d'animació del món) és aquesta emocionant tragicomèdia sobre dos germans australians separats després de la mort del pare. L'animació en stop-motion d'Adam Elliot (Mary & Max) barreja l'humor negre, la poesia i la tendresa amb una sensibilitat humanista que, per una vegada, deixa espai per a l'esperança i l'optimisme. Probable nominada a l'Oscar a millor film d'animació.
Pinny Grylls i Sam Crane
Sitges ja té una favorita a pel·lícula més grillada d'aquesta edició: Grand theft Hamlet està filmada íntegrament dins el videojoc Grand Theft Auto, on dos actors a l'atur miren de representar una versió de Hamlet en el context del joc de Rockstar. El text shakespearià s'ha enfrontat abans a públics difícils, però no tan violents com els altres jugadors del joc, que obren foc constantment contra els protagonistes d'aquest originalíssim experiment narratiu.
James Ward Byrkit
James Ward Byrkit ja va deixar bocabadat el públic de Sitges amb els malabarismes narratius del seu debut en la direcció de Coherence (2013), una peça de ciència-ficció de cambra que es va endur el premi al millor guió d'aquella edició. Aquest any retorna amb la sèrie Shatter belt, un recull d'històries de ciència-ficció de la qual es projectaran tres episodis en què s'exploren qüestions filosòfiques sobre la condició humana.