El Festival de Sant Sebastià planta cara a les polèmiques i la vaga dels actors
Els nous films de Miyazaki, Coixet i el tàndem Trueba/Mariscal es veuran a la 61a edició del certamen
BarcelonaEl Festival de Sant Sebastià, el més important de l’estat espanyol, encara divendres una edició marcada per la vaga d’actors i guionistes nord-americans, que ha reduït a mínims l’afluència de visitants de Hollywood. Només cal veure els Premis Donostia d’aquesta edició, que rebran l’esquiu Víctor Erice –el primer que s’atorga a un cineasta basc– amb motiu de la presentació de la seva primera pel·lícula en més de tres dècades, Cerrar los ojos, i també Hayao Miyazaki, el veterà mestre de l’animació japonesa, que inaugurarà el festival amb El chico y la garza, però no podrà viatjar a Sant Sebastià i, per tant, recollirà el premi virtualment. També havia de rebre un premi Javier Bardem, que protagonitza el cartell d’aquesta edició, però les regles del sindicat d’actors el van obligar a posposar-ne l'acceptació al 2024.
Tanmateix, les catifes vermelles no estaran òrfenes de glamur: Jessica Chastain hi presentarà el drama de Michel Franco Reality, Juliette Binoche el festí gastronòmic i cinèfil A fuego lento, Gabriel Byrne i Sandrine Bonnaire el biopic sobre Samuel Beckett Dance first i Mads Mikkelsen el violent drama d'època Bastarden. També passarà per Sant Sebastià el Dominic West de The wire, però amb una agenda relaxada: només participa en la gala inaugural. I alerta amb el sempre imprevisible C. Tangana, que estrenarà al festival un documental sobre la seva última i triomfal gira: Esa ambición desmedida.
La Concha més desitjada
Amb més o menys convidats, la programació continua sent inabastable: més de 230 títols i una secció oficial de 20 llargs i una sèrie (La mesías, dels Javis) on les tres produccions espanyoles que lluiten per la Concha d’Or són dirigides per dones: el drama ambientat a la costa gallega O corno, de Jaione Camborda, la utopia feminista d’animació El sueño de la sultana, d’Isabel Herguera, i el debut en la competició oficial d’Isabel Coixet, que estrenarà a Sant Sebastià la seva adaptació de la novel·la de Sara Mesa Un amor, amb Laia Costa liderant una tèrbola història de ferides emocionals i passions desfermades.
Entre els seus rivals hi ha alguns noms potents del panorama cinèfil: el francès Robin Campillo explora els últims dies del colonialisme francès a L’île rouge, l’argentí Martin Rejtman s’endinsa en la ruptura d’una parella de professors de ioga a La práctica i el romanès Cristi Puiu (Sierranevada) planteja diverses històries que es creuen a MMXX. La Kitty Green de The assistant continua examinant l’assetjament sexual a The royal hotel i Xavier Legrand (Custòdia compartida) torna a Sant Sebastià amb un drama sobre el dol i el llegat, Le successeur. La secció oficial acollirà fora de concurs el documental animat Dispararon al pianista, que reuneix Fernando Trueba i Javier Mariscal tretze anys després de Chico i Rita per reconstruir la història del pianista Tenorio Jr, figura de la samba jazz que van fer desaparèixer els militars argentins. I abans de passar per Sitges i de començar la cursa dels Oscars, La sociedad de la nieve de J. A. Bayona es veurà a Sant Sebastià.
ETA entra en joc
El soroll informatiu de les setmanes prèvies al festival, tanmateix, s’ha centrat en un documental de la secció paral·lela Made in Spain: No me llame Ternera, on Jordi Évole entrevista l’exdirigent d’ETA Josu Urrutikoetxea. Ni les denúncies a la Fiscalia ni les cartes firmades per escriptors i polítics han aconseguit aturar la projecció d’un documental que el director del festival, José Luis Rebordinos, ha defensat amb arguments de pes i demostrant –com ja va fer el 2021 programant Woody Allen o el 2022 premiant Johnny Depp– que no té por de la polèmica. El film que no va poder escapar-se de la censura, en canvi, va ser Furia española, la incorrecta comèdia protagonitzada per Cassen que Francesc Betriu va rodar el 1975 i que, després d’un visionat privat de Franco al Pardo –es diu que va ser l'últim–, va ser massacrada per la censura de l’època. La Filmoteca de Catalunya ha recuperat la versió sense censurar en una còpia restaurada de la pel·lícula que s’exhibirà per primera vegada a Sant Sebastià en la secció dedicada als clàssics, que també veurà un altre moment històric: l’estrena mundial del film inèdit de Raoul Ruiz El realismo socialista.
