Europa s’enfonsa

L’Atlántida Film Fest pren el seu nom de l’antic mite sobre un continent perdut que, arran d’una gran catàstrofe natural, va desaparèixer sota el mar sense deixar ni rastre. Sembla oportú que, en la seva primera edició temàtica, la programació del festival online -enguany també amb seu física a Palma- se centri en els sotracs d’un altre continent vell i poderós. Europa i les seves tensions passades, presents i futures articulen el discurs que uneix les 45 pel·lícules que es poden veure al portal Filmin del 27 de juny al 27 de juliol.

Els símptomes de la malaltia europea són diversos. Nicolas Pariser n’exposa alguns al thriller El gran juego : la corrupció moral, el desencant ideològic i la amoralitat de la política. En el film, un escriptor que ja no escriu i amb problemes econòmics és temptat per escriure un pamflet revolucionari per derrocar el govern francès. Txetxènia és un altre senyal del fracàs d’una Europa que s’inhibeix de la tragèdia d’un país sotmès per la força de les armes i el terror. Al documental Guerra sin huella la periodista Manon Loizeau revela Txetxènia com un estat policial controlat pel Kremlin on els gratacels i el luxe contrasten amb el testimoni de les mares dels desapareguts, una cinquena part de la població. Un país on se celebra l’aniversari de l’invasor, Vladímir Putin, amb un somriure forçat que recorda el dels coreans de Pyongyang.

El programa de l’Atlántida també s’interroga sobre el paper de les institucions. ¿Són la solució o l’origen dels problemes? El documental Democracy arrenca amb una declaració impactant: la informació personal és “el petroli del segle XXI”. El film penetra en l’interior del Parlament Europeu per mostrar com un grup de polítics i experts redacten la futura nova llei de protecció de dades de la UE. Són les dues cares del projecte europeu: la idealista i la impotent, lligada de mans pels interessos corporatius. Un gegant amb peus de fang que troba a faltar una brúixola per moure’s en l’era post-Snowden.

També les organitzacions humanitàries són examinades: Los caballeros blancos, del belga Joachim Lafosse, assenyala la hipocresia de les ONG en un drama sobre l’operació d’un grup de cooperants que vol treure 300 orfes del Txad per entregar-los en adopció a parelles franceses. Però és la crisi dels refugiats, la gran vergonya d’Europa, el tema que mereix un apartat propi amb títols com Lampedusa in winter i Mediterranea, que des del documental i la ficció, respectivament, aborden la tragèdia en què es converteix el somni dels immigrants. Però l’escenari de la infàmia no és només a les costes o les fronteres: Últimos días en el Platz denuncia que els barris de barraques on la gent viu entre rates no són exclusius de Rio, sinó també de la rica Torí.

Les llavors del malestar

L’Atlántida també busca l’origen dels problemes actuals d’Europa en les seves crisis pretèrites. A The childhood of a leader, un dels imprescindibles del festival -amb Robert Pattinson i Bérénice Bejo-, el caràcter d’un futur líder feixista es forja en paral·lel a les negociacions del Tractat de Versalles en un magnètic drama familiar amb música de Scott Walker. A Los anarquistas, que protagonitzen Adèle Exarchopoulos i Táhar Rahim, veiem que la guerra bruta de l’estat contra els moviments socials ja es practivava a finals del segle XIX. I al magnífic documental Depht two, un cineasta serbi desenterra els crims de guerra del seu país donant veu a les víctimes i els botxins a través d’una posada en escena hipnòtica.

L’altra cara d’aquestes ferides obertes és el futur d’Europa: els joves rendits al plaer que celebren orgies a Bang gang, els inconscients que barregen sexe i drogues del documental Chemsex i els germans de Brothers, un Boyhood noruec en forma de documental en què la directora va rodar els seus fills al llarg de vuit anys per capturar la seva evolució i la del món que els envoltava. La vida en acció.

ATLÁNTIDA FILM FEST. A FILMIN, DEL 27 DE JUNY AL 27 DE JULIOL I A PALMA DEL 27 DE JUNY AL 3 DE JULIOL ATLÁNTIDA FILM FEST.