"El problema del cinema infantil és pensar que els nens són imbècils"

BarcelonaEl director David Serrano es va enamorar per primera vegada als onze anys. Ella es deia Layla i era una companya de classe. També en aquella època Serrano es va comprar el seu primer casset i es va enamorar d’un grup, Hombres G. Els seus dos amors infantils conflueixen a Voy a pasármelo bien, la pel·lícula musical que estrena aquest divendres el cineasta espanyol amb més experiència en el gènere, guionista d’El otro lado de la cama i la seva seqüela i responsable d’èxits del teatre musical com Hoy no me puedo levantar, Grease i Billy Elliot.

El protagonista de Voy pasármelo bien és el David, alter ego preadolescent de Serrano, un fan dels Hombres G que s’inicia en el món dels sentiments de la mà dels consells del Fernando, un company repetidor que li assegura que la clau per lligar és "fumar, beure molt i no fer cas a la noia que t’agrada". En paral·lel, la pel·lícula ens mostra el futur del David, que 30 anys després és un llibreter divorciat (Raúl Arévalo) que es retroba amb la Layla (Karla Souza), convertida en cineasta d’èxit que torna a Valladolid per rebre un premi a la Seminci.

"La idea inicial era explicar només la història dels nens, però vam decidir que la pel·lícula tindria més volada si hi afegíem una trama adulta", diu Serrano, que admet que va limitar el protagonisme dels adults per no avorrir el públic infantil. "És més fàcil que els adults s’enganxin a una història de nens, si està ben feta, que no enganxar els nens a una història d’adults". El director reivindica un cinema familiar que tingui els nens "del seu costat" sense alienar els adults. "El problema del cinema infantil és pensar que els nens són imbècils com a espectadors. Per això, moltes vegades, els nens de les pel·lícules són idiotes i odiosos".

L'únic director de cinema musical

David Serrano es reivindica, mig de broma, com “l'únic cineasta que fa musicals a Espanya”. I reconeix que tot i que el gènere li agradava “des de petit” mai s'havia imaginat que faria carrera al musical, "i encara menys en el teatre musical, que gairebé no coneixia abans de dirigir Hoy no me puedo levantar". El problema del musical, diu, és que és “més car i complex” de produir perquè necessita temps per preparar coreografies i diners per pagar els ballarins.

“Però no és un gènere apreciat per la premsa: ni té repercussió crítica ni entra en la roda de premis”, lamenta. La necessitat econòmica empeny el musical, doncs, cap a temes molt populars que, tancant el cercle viciós, l'allunyen del prestigi: “Aquesta pel·lícula l'hem pogut fer perquè al darrere hi ha una marca potent com Hombres G. Al meu film musical anterior, Una hora más en Canarias, quan més ballarins tenia eren setze. I amb setze ballarins el número mai t'acabarà de quedar bé”.

A Voy a pasármelo bien sí que hi ha coreografies amb mig centenar de ballarins acompanyant els nens protagonistes. El gran referent d'aquestes escenes, reconegut pel director, ha sigut La la land. “És un musical molt astut, perquè no tenien gaire pressupost i se'l van gastar tot en tres números gloriosos –diu–. La resta són molt petits, però permeten mantenir el to de musical sense arruïnar-te. Jo he fet el mateix, i també he rodat els números com a La la land, sense fragmentar la imatge com si fos un videoclip. Jo vull que les coreografies llueixin, no moure la càmera i solucionar-ho a muntatge”.

Hombres G, en el millor moment

Pel que fa al repertori, tots els temes que canten i ballen els nens són els clàssics d'Hombres G dels 80, l'època en què s'ambienta la trama infantil. El grup també és coproductor de la pel·lícula i, de fet, hi apareix actuant durant els títols de crèdit. “Són gent molt maca i normal, i això és rar en el món de la música –afirma Serrano–. Jo he treballat amb altres músics i alguns es pensen que per haver tingut èxit en una cosa ja saben de tot”. Serrano no esmenta mai el nom de Nacho Cano, però és sabut que la seva relació amb el productor d'Hoy no me puedo levantar no va ser idíl·lica.

El director confia que la pel·lícula serveixi per descobrir Hombres G a una nova generació de nens, però assenyala que els concerts del grup ja són plens de nens i adolescents. “Han sabut renovar el seu públic i, de fet, ara tenen més èxit que mai –diu–. El 2022 han fet dues gires pels Estats Units i tenen 7,8 milions de reproduccions mensuals a Spotify. Mecano en té quatre milions i Supertramp set”. La clau? Serrano reivindica “la normalitat” de la banda, el respecte i confiança que es tenen “després de 40 anys junts” i que “mai han volgut enganyar a ningú ni fer res per agradar més”.