Secrets i mentides d’una família inquietant

BarcelonaQuè defineix en el fons una família? Quina força tenen uns vincles quan es basen en mentides? Són preguntes que semblen d’un film de Hirokazu Kore-eda, però també les planteja el debut com a directora de Carlota González-Adrio, La casa entre los cactus, adaptació de la novel·la homònima de Paul Pen que arriba als cinemes aquest divendres i la setmana que ve al Festival de Sant Sebastià. En la pel·lícula, Ariadna Gil i Daniel Grao són una parella que viu amb les seves cinc filles en una casa mig aïllada del món, una llar autosuficient on regna una aparent harmonia tot i una tragèdia recent, fins que l’aparició d’un senderista perdut (Ricardo Gómez) remou uns fonaments més fràgils del que sembla.

Que es focalitzi en les relacions familiars no vol dir que La casa entre los cactus vagi en la línia de tants drames realistes de la nova fornada de directores catalanes. González-Adrio, formada a l’Escac, utilitza la posada en escena per jugar amb el misteri i la tensió fins a crear una atmosfera de thriller inquietant. "Hi ha qui es pensa que si ets directora de l’Escac només t’ha d’interessar la intimitat, però a mi m’agraden les històries que no es puguin encasellar en un sol gènere –explica–. La pel·lícula es pot veure com un thriller, però també hi ha elements de drama i fins i tot de comèdia i terror. M’agraden la barreja i les contradiccions".

Per a Ariadna Gil no va ser fàcil trobar la clau del seu personatge, una mare i esposa amorosa que l’espectador va qüestionant a mesura que surten a la llum secrets inconfessables. De fet, l’actriu va arribar al rodatge amb una llista de coses per comentar amb González-Adrio. "És un personatge complex –confessa Gil–. La història et genera preguntes, és el més interessant que té, però jo necessitava descobrir si al darrere hi havia una persona real i entendre aquesta dona i la seva idea de família". Al final, tot va resultar tan senzill com assumir que, tot i que l’espectador posi en dubte la moralitat i les accions de la Rosa, l’amor que sent per les seves filles és genuí. "Com a intèrpret, el més important és que tot el que facis i diguis sigui veritat, almenys dins la lògica d’aquesta família, que és una família diferent".

Les situacions que es generen entre les filles de la família i l'excursionista han fet que a La casa entre los cactus li ploguin les comparacions amb El seductor, aquell film de Don Siegel amb Clint Eastwood com a soldat ferit que es refugia en una escola de senyoretes. Però potser seria més afinat compara-la amb el remake que va filmar el 2017 Sofia Coppola, una versió més subtil, irònica i divertida que la de Siegel. "La relació amb El seductor és òbvia, i la veritat és que m’encanta com porta Sofia Coppola la història cap a la feminitat, però a l’hora de treballar no he tingut referents –assegura la directora–. Ni tan sols m’ho vaig plantejar: quan tens tan poc temps com tenia jo i has de canviar el guió constantment per trobar el que vols no té sentit posar-te a buscar referents".

Contra els prejudicis

González-Adrio és la primera directora catalana (o espanyola) que dirigeix Ariadna Gil al cinema. L'actriu no dona especial rellevància al fet. "Que hi hagi més directores és una notícia fantàstica, però tant de bo no ho fos i no estiguéssim parlant del gènere o l’edat sinó de la sensibilitat de cada artista, que és el que importa –diu–. Al teatre he treballat amb dones extraordinàries, però també amb homes extraordinaris. Jo amb les dones és veritat que treballo molt de gust, en els últims temps fantàsticament, però no sempre, ni amb totes".

La directora afegeix una reflexió en què s’intueixen certes coses sobre el rodatge del seu debut. "Està molt bé que una noia jove pugui escriure i dirigir la seva primera pel·lícula, però també que després la respectin quan pren decisions que no encaixen en l’estereotip que hi ha del que és una directora jove –diu–. He hagut de lluitar contra molts prejudicis, fent aquesta pel·lícula. Però això et fa valorar molt que persones com l’Ariadna i la resta dels actors et donin suport i lluitin per tu i per la pel·lícula sense que importi l'edat que tens o que sigui la primera pel·lícula". González-Adrio ja treballa en el guió de la segona, una història original que expandirà l’univers del seu curt Solsticio de verano, premi al millor curt europeu de la Seminci de Valladolid.