Pixar esprem Buzz Lightyear fins a l'infinit i més enllà

Barcelona“El 1995, un noi anomenat Andy va rebre una joguina de Buzz Lightyear pel seu aniversari. Era de la seva pel·lícula favorita. Aquesta és la pel·lícula”. Amb aquesta elegant simplicitat es resumeix a l'inici de Lightyear, que divendres arriba als cinemes, l'estranya naturalesa d'un film que no és exactament un spin-off ni una preqüela o seqüela de la saga Toy story, però que s'inscriu clarament en la franquícia més popular i comercial de Pixar.

Tres anys després de la innecessària –però finalment satisfactòria– Toy story 4, Pixar insisteix a continuar esprement la mamella de la saga fins a l'infinit i més enllà a través d'un dels seus personatges més carismàtics. Però el Buzz Lightyear d'aquesta pel·lícula no és el ninot amb crisi existencial del primer Toy story sinó el ranger espacial que, ens diuen ara, va inspirar aquella joguina. És a dir, que dins de la fantasia que era Toy story, Lightyear introdueix una capa més de ficció en forma d'aventura de ciència-ficció amb viatges en el temps, combats amb robots i missions a l'espai. Té el rerefons científic de Star Trek, el sentit de l'aventura de Star Wars i un xic de l'esperit irreverent de Futurama. En resum, que això no és Toy story a l'espai, sinó una altra cosa.

Pixar subratlla la diferència entre els dos Buzz amb un gest inequívoc: després de recórrer des del 1995 a l'actor còmic Tim Allen, a Lightyear és Chris Evans –el Capità Amèrica de Marvel– qui posa la veu al personatge en la versió original, fent èmfasi així en la seva dimensió d'heroi d'acció. Aquest Buzz és una versió més heroica, cert, però també més torturada per culpa d'un error que comet pilotant una nau de transport interestel·lar que es queda varada en un planeta hostil i perdut enmig de la galàxia. Mentre intenta reparar el sistema d'hipervelocitat, els anys passen per a tothom menys per a ell, que pràcticament no envelleix. El Buzz de Lightyear és una figura amb elements tràgics, un viatger solitari atrapat en el laberint de la seva obsessió per redimir-se mentre el món avança sense ell. El to és més fosc que a Toy story, però l'ADN del personatge és semblant: un peix fora de l'aigua que ha d'aprendre a confiar en els altres i en si mateix.

Repetició de la jugada?

Firmada per Angus MacLane, que abans havia codirigit la discreta seqüela Buscant la Dory, Lightyear no és en realitat la primera pel·lícula en solitari del Buzz. El 2001 ja es va produir una cinta sobre el personatge que es va estrenar directament en vídeo, Buzz Lightyear: Comando estel·lar. La pel·lícula, animada per la divisió televisiva de Disney i origen d'una sèrie televisiva tan oblidada que no la trobareu a Disney +, però sí a YouTube. La pel·lícula, per cert, també era una ficció dins la ficció, la que veien les joguines de l'Andy en un VHS protagonitzat per un Buzz en clau d'heroi espacial. ¿Els sona la jugada? Vint anys després, la creativitat de Disney no sembla haver avançat gaire.

Tot i la relativa novetat pel que fa al to i al gènere, Lightyear no es desmarca gaire de la fórmula de Pixar i torna a tirar d'arcs redemptors de personatge, una colla de secundaris maldestres i entranyables i un animaló robaescenes, en aquest cas un robot amb forma i caràcter de gat. La pel·lícula també es manega bé en la mitologia de Toy story, introduint molts detalls del personatge extrets de les pel·lícules de la saga, des de la relació paternofilial entre el Buzz i el malvat Zurg –la gran picada d'ullet a Star Wars– fins al costum de narrar les seves accions en un diari estel·lar –la referència més evident a Star Trek–.

Retorn a les sales i polèmica

Després de tres estrenes consecutives a Disney+, Lightyear també marca el retorn de Pixar a les sales de cinemes, una reclamació que els treballadors de la companyia porten temps fent, tips de veure com les pel·lícules de Disney gaudien d'estrenes en condicions mentre títols tan potents com Soul, Luca i Red veien les seves expectatives comercials truncades per alimentar el flux de subscriptors de la plataforma streaming de la casa. Només una petita polèmica entela el retorn als cinemes de Pixar i és la censura a països com els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita o Malàisia, que han prohibit l'exhibició de Lightyear per la presència explícita d'una relació entre dues dones, introduïda a correcuita després de la controvèrsia arran de la carta amb què els treballadors de la companyia denunciaven que la direcció vetava qualsevol indici d'homosexualitat a les pel·lícules. Abans de Lightyear l'únic contingut gai d'un film de Pixar era una petita menció d'una relació entre dues dones a Onward.