Robert Englund: “Encara hi ha grans films de terror, però no grans personatges com Freddy Krueger”

SitgesEl seu pare volia que fos advocat, però Robert Englund (Glendale, Califòrnia, 1947) es va enamorar del teatre. El que ningú s'hauria imaginat mai és que aquell actor de rínxols daurats i somriure de bonàs –un look que tant el va ajudar a interpretar l'extraterrestre bo de la sèrie V– acabaria convertit en l'última gran estrella del gènere de terror. El Festival de Sitges li ret un merescut homenatge projectant el seu documental biogràfic The Robert Englund story.

El cinema de terror té molt bona salut, però les últimes icones del gènere són dels anys 70, 80 o 90. A què atribueix aquesta dificultat per generar noves icones del terror?

— No ho sé. Avui dia es fan grans pel·lícules de terror: Nosaltres, Deixa'm sortir, Cabin in the woods... Però és cert que ja no hi ha grans personatges que destaquin com ho feien Freddy Krueger, Michael Myers, Jason, Pinhead, Frankenstein, Dràcula, etc. L'última gran gran icona del terror és Penywise, d'It, o potser la infermera de Silent Hill. I aquest any n'ha sorgit una de nova: Vecna, de Stranger things.

Ahir [dissabte], en la seva trobada amb els fans, va dir que no li feia res que la gent sempre li preguntés per Freddy Krueger i no per la seva carrera anterior, amb treballs molt notables. ¿Ha sigut sempre així o en algun moment s'ha sentit ofegat pel pes de la fama del Freddy?

— L'única vegada va ser quan havia de dirigir una comèdia amb Helen Hunt i Andrew McCarthy i l'estudi em va vetar perquè em veia només com un actor de terror. I en realitat jo vinc de la comèdia, és l'únic que vaig fer al teatre durant cinc anys. I també feia comèdia a la sèrie V. Però els productors només veien la fama del Freddy. Abans de ser el Freddy em vaig fer un petit nom a Hollywood amb El gran dimecres, Buster & Billy, Els autèntics i altres pel·lícules. I també vaig fer molts telefilms als 70, l'era daurada dels telefilms. Si el Freddy hagués sigut el meu primer paper m'hauria tornat boig, però quan va arribar tenia molts amics actors que mai van tenir l'èxit que es mereixien. Així que quan em va tocar la vareta de l'èxit vaig decidir deixar-me portar. Ja tenia més de trenta anys i estava cansat de ser el típic actor que no aconsegueix bons papers.

A la Zombie Walk de Sitges una de les disfresses més populars sempre és la de Freddy Krueger. Quan va veure per primera vegada algú disfressat de Freddy i què va sentir?

— Ostres, deixa-m'hi pensar... Crec que va ser a Milà. Jo era allà per rebre un premi d'una revista com a millor actor secundari per V, i de sobte vaig veure gent disfressada de Freddy entre el públic. I vaig pensar: “Oh, Déu meu, Freddy Krueger és famós a Itàlia!” Era l'època del primer Malson a Elm Street. Uns mesos després vaig anar a una desfilada a Nova York i vaig veure un munt de gent disfressada de Freddy i em vaig adonar que era un èxit global.

Per cert, com celebra Halloween? ¿Truquen a la porta molts nens disfressats de Freddy?

— Sí, i jo els dono llaminadures i fotos firmades. Però tinc sort, perquè el carrer de més amunt del poble hi viuen moltes famílies i als pares els encanta Halloween, així que és on van tots els nens per Halloween. La meva zona és molt més tranquil·la i així no tinc gaire pressió. Però, saps què? Trobo a faltar els Halloween que celebraven els maquilladors amb qui treballava abans. Ara són molt famosos, tenen Oscars i treballen a The walking dead, però abans feien festes de Halloween i es passaven tot l'any creant maquillatges especials per superar-se els uns als altres. A mi sempre m'hi convidaven i era al·lucinant. Recordo un paio que anava d'esmòquing i tenia el cap d'una cobra, es movia exactament igual i fins i tot treia la llengua. Semblava real! Eren festes increïbles.

Quan jo tenia 10 anys, Freddy Krueger em semblava el monstre més al·lucinant de tots. Per què als nens els agrada tant un assassí de nens sàdic i cruel, un paio que fins i tot podria ser un abusador?

— És curiós que ho diguis, perquè al primer Malson a Elm Street vam estar a punt de suggerir que el Freddy també abusava dels nens, que potser era pederasta. Però vam decidir que no, que només seria un assassí de nens. I va ser perquè en aquella època hi havia un cas famós d'abusos a nens a Los Angles en una escola infantil. Va ser una decisió conscient, perquè així es transforma en un símbol. Quan mates un nen, mates el futur. El Freddy destrueix el futur. Això no vol dir que no hi hagi una tensió sexual amb les noies adolescents que mata, que són la llavor dels adults que el van matar. Però té més a veure amb la dinàmica entre la bella i la bèstia. Ja són més grans, tenen 16 o 17 anys i ell es passeja pels seus somnis i les seves habitacions. Quan van fer el remake de Malson a Elm Street amb Jackie Earle Haley com a Freddy van suggerir això de la pedofília, però a mi no em sembla necessari. No cal que mati i es folli els nens, ja n'hi ha prou que els mati.