Cinema

'Doctor Strange': Marvel també vol fer (una mica) de por

Benedict Cumberbatch protagonitza la nova pel·lícula del Bruixot Suprem

Benedict Cumberbatch a 'Doctor Strange en el multiverso de la locura'
05/05/2022
3 min

BarcelonaFins i tot els lectors de Harry Potter ho saben: amb la màgia negra no s'hi juga. Doctor Strange, el superheroi que s'encarrega dels afers màgics de l'univers Marvel, torna a la càrrega aquest divendres amb Doctor Strange en el multiverso de la locura, segon film en solitari del personatge. El mestre de les arts místiques s'enfronta a una crisi relacionada amb el multivers, el conjunt de dimensions paral·leles que ja vehiculava la trama de Spiderman: sense camí a casa, en què Strange jugava un paper clau. La novetat aquí és la presència cada vegada més inquietant de Wanda Maximoff, l'altra heroïna amb poders màgics de Marvel, que travessa un període particularment fosc que conduirà la pel·lícula a terrenys pròxims al terror... Però sense passar-se: Marvel continua aferrada a la seva fórmula d'èxit, una barreja acció, humor i drama en què l'horror no deixa de ser un ingredient més del còctel. És una de les característiques del cinema superheroic, la seva capacitat de fagocitar gèneres i no deixar-se engolir mai per ells.

Tràiler de 'Doctor Strange en el multiverso de la locura'

El nou Doctor Strange també representa el retorn al gènere superheroic de Sam Raimi, el director de la magistral Spiderman 2, potser la pel·lícula de superherois més rodona. La mà de Raimi es deixa veure en el cameo habitual del seu actor fetitxe Bruce Campbell i sobretot en l'ambició visual de la pel·lícula, que aprofita al màxim els poders màgics de Strange per oferir escenes d'acció per damunt de la mitjana de Marvel i imatges ben potents. Per exemple, el viatge a través del multivers que fan Strange i la seva protegida America Chavez, l'adolescent amb poders per saltar entre dimensions que activa la trama del film.

Elisabeth Olsen a 'Doctor Strange en el multiverso de la locura'.

Amb el background de Raimi com a mestre del terror i creador de la trilogia Possessió infernal, es podia esperar alguna escena realment esgarrifosa, però els mecanismes necessaris per generar la por no semblen compatibles amb la muntanya russa d'emocions per a tots els públics del cinema superheroic. Potser per això va abandonar la producció –i va haver de ser substituït d'urgència per Raimi– el director del primer Doctor Strange, Scott Derrickson, que s'afegeix a la llista de cineastes amb personalitat i caràcter (Edgar Wright, Joss Whedon) que han acabat partint peres amb Marvel.

De les sèries al cinema

La pel·lícula deixa clara la importància que han guanyat a Marvel les narratives connectades entre sèries i pel·lícules. El Doctor Strange de Raimi no només expandeix les idees sobre el multivers de l'últim Spiderman sinó també de la sèrie Loki, i continua directament la trama de la sèrie WandaVision, en què començava la transformació de Wanda en la Bruixa Escarlata. A més, el recurs de les realitats paral·leles permet introduir aparicions sorprenents a l'estil dels Peter Parker alternatius de Spiderman: sense camí a casa, una jugada que aquí no té un gran pes en la trama però que agradarà als fans de les pel·lícules i els còmics Marvel.

També queda fora de dubtes la clarividència de Marvel al fitxar Benedict Cumberbatch. Si al Doctor Strange del 2016 encara generava algun dubte –més per les batzegades de l'arc de personatge que per demèrit de l'actor–, les seves aparicions a Venjadors: infinity wars, Venjadors: endgame i Spiderman: sense camí a casa han acabat de fixar-lo com el Doctor Strange ideal. L'humor sec de Cumberbatch rebaixa la solemnitat del personatge i el seu carisma resol escenes que, en altres mans, estarien condemnades al ridícul. I la seva química amb Benedict Wong, que interpreta al deixeble de Strange convertit ara en Bruixot Suprem, continua funcionant de meravella, cosa que no passa tant amb Rachel McAdams, que recupera el seu paper d'interès romàntic pla del primer Doctor Strange. Amb sort, l'aparició al final de la pel·lícula d'un personatge familiar per als lectors dels còmics animarà la vida amorosa de l'heroi en unes entregues futures. Ah, informació de servei: hi ha dues escenes postcrèdits, i la segona, situada al final de la carretada de crèdits, és potser la més absurda, divertida i autoparòdica de la història de Marvel.

stats