Tina Satter: "Una democràcia necessita filtradors anònims"

BarcelonaEl 3 de juny de 2017, la vida de Reality Winner va canviar en poc més d'una hora quan uns agents de l'FBI es van presentar a casa seva i van interrogar-la en relació amb uns documents sobre la ingerència russa en les eleccions de 2016 que Winner, de només 25 anys, havia filtrat quan treballava per a l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units. La transcripció de la gravació de l'interrogatori que va acabar amb la jove detinguda –i més endavant condemnada a cinc anys de presó– va acabar a les mans de la dramaturga Tina Satter (Hopkinton, 1974), que la va convertir, paraula per paraula, primer en obra teatral i després en el seu debut com a directora. Reality, tensa i fidel reconstrucció de la detenció de Winner, arriba aquest divendres a Filmin com a candidata inesperada a thriller polític de l'any.

Què la va atreure inicialment del cas de Reality Winner?

— Vaig conèixer la seva història a través d'un article i em va interessar molt. L'article tenia un arxiu adjunt amb la transcripció completa de tot el que es va dir durant la visita de l'FBI, i em va fascinar perquè capturava amb tot detall un moment transcendental en la vida d'una persona.

Per què va decidir fer-la servir de guió, paraula per paraula?

— Perquè la transcripció era tan exhaustiva que recollia fins i tot la tos, el quequeig, les paraules mal pronunciades... El realisme en el llenguatge funcionava gairebé com a direcció d'actors. A més, jo sabia que aquesta dona havia acabat a la presó, coneixia la història gràcies a l'article, però la transcripció em va atrapar com un thriller, la vaig llegir en un sospir. I tota aquella xerrameca insubstancial del principi, quan parlen del gimnàs i del CrossFit... Amb tot el que s'està jugant! Coses així no te les pots inventar. És com un document històric de l'estat en acció.

Al cinema, els interrogatoris solen tensar-se per la violència física o verbal, però aquí és més incòmoda l'amabilitat forçada dels agents, els seus esforços per aparentar normalitat en una situació molt poc normal.

— Totalment, i va ser un dels aspectes que vam discutir molt amb els actors que els interpreten. No són persones malvades, sinó éssers humans fent una feina. Intenten semblar amables tot i tenir la certesa que ella acabaria confessant, perquè ho sabien tot. En realitat, tant els agents com la Reality estan actuant, ells fent veure que no passa res greu i ella que no sap de què va tot plegat. Per als nostres actors va ser un treball molt subtil.

Sydney Sweenie, que interpreta la Reality, fa un paper magnífic. ¿Com va aconseguir una petita pel·lícula indie una de les actrius més de moda de Hollywood?

— Era ella, que volia fer la pel·lícula, va perseguir el paper! Jo sabia qui era per Euphoria i va fer una audició per Zoom molt convincent. Però no em vaig adonar de com és de bona actriu fins al rodatge. És una actriu increïble, i molt intel·ligent. Quan la vam fitxar era una actriu molt cotitzada, però quan vam estrenar s'havia convertit en una superestrella.

I ara fins i tot protagonitza videoclips dels Rolling Stones. I deu ser una de les actrius més sexualitzades de la seva generació, cosa que no té gens a veure amb el seu paper a Reality.

— Ella és molt intel·ligent i és conscient que això és només un aspecte de personatges com la Cassie d'Euphoria, una adolescent per a qui la sexualitat és una part important del seu viatge de creixement. La Reality és una noia guapa, sí, però no està sexualitzada, com tu deies. I crec que la Sydney escollirà més papers com aquest en el futur.

¿Li sembla just que la Reality hagi anat a la presó per filtrar aquell document?

— Crec que ha pagat un preu altíssim pel que va fer. La presó ha sigut molt dura per a ella. Ja patia ansietat i trastorns alimentaris abans d'entrar-hi, i el sistema de presons nord-americà és inhumà. I sentir que has arruïnat la teva vida als 25 anys és terrible. Però no sé si un filtrador hauria d'anar a la presó, no tinc una resposta per a aquesta pregunta. I suposo que per això em va atreure el tema. Sí que penso que una democràcia necessita filtradors anònims. Amb el nivell de corrupció actual dels governs, les democràcies haurien de permetre que algú assenyali el que no està bé sense que fer-ho li destrueixi la vida. A més, era un moment molt estrany als Estats Units, l'era Trump. Sabíem que ens estaven mentint. I la Reality va actuar quasi per instint, un instint idealista i jove, un instint amb què m'identifico molt.