Demà comença tot

Que Omar Sy és una encertadíssima elecció de càsting gairebé ningú ho qüestiona d'ençà que l’actor francès va assaltar la taquilla amb Intocable (2011), un títol que, vist ara, sembla tota una declaració d’intencions. Des de llavors, l’intèrpret ha espremut el seu perfil entranyable en buddy movies formulàries i eficaces, de Samba (2014) fins a aquest Demà comença tot, remake de la cinta mexicana No se aceptan devoluciones (2013) i que parla d’un home sense horaris que ha de bregar amb una paternitat inesperada quan una antiga nòvia apareix amb una criatura sota el braç.

Demà comença tot comença, així doncs, com una mena de revisió de Tres solters i un biberó (1985) per posar en escena aquesta metamorfosi de la masculinitat que va de ser amant de la gresca a convertir-se en pare exemplar. El carisma de Sy i la bona química amb la nena que interpreta la seva filla (Gloria Colston) salven aquest primer tram del film, una comèdia sentimental en què el director, Hugo Gélin, no sorprèn però sí que sap com fer somriure el públic. El gran problema arriba amb la segona part de la pel·lícula, quan torna a fer acte de presència la mare de la Gloria (Clémence Poésy) i tota la tendresa desplegada abans es transforma en un drama amb majúscules que no dissimula la influència del model Kramer contra Kramer (1979). És en aquest moment d’intens melodrama quan el magnetisme de Sy perd força i ni tan sols les seves bones intencions poden redreçar un film que navega a la deriva sense pudor ni vergonya.