David Lynch: The art life
Tot i ser un artista que sempre ha recelat de donar explicacions sobre la seva obra, David Lynch ha permès que Jon Nguyen l'agafi com a objecte d'estudi. Després de produir Lynch (one), un documental que seguia el rodatge d'Inland Empire i captava com el cineasta concreta les seves ocurrències en instruccions per a l'equip, ara Nguyen codirigeix David Lynch: The art life juntament amb Olivia Neergaard-Holm i Rick Barnes, fent focus en l'activitat de Lynch com a pintor, anterior a l'impuls d'agafar una càmera.
Aquest no és el primer film que retrata l'autor de L'home elefant des d'una perspectiva renaixentista -ja hi havia Pretty as a picture, realitzat pel seu amic Toby Keeler-, però sí que té l'encert de no paralitzar la posada en escena fent declarar l'habitual reguitzell de col·laboradors. És el mateix Lynch qui marca el ritme amb els seus moviments, ja sigui quallant les matèries que formen les seves obres plàstiques, jugant amb la seva filla petita o rememorant vivències de joventut entre glops de cafè i calades de cigar. Algunes anècdotes són hilarants -com ara quan explica la frustrant experiència d'anar a un concert de Bob Dylan fumat de marihuana-, i d'altres resulten torbadores: sent un nen, una nit va veure avançar pel carrer una dona atordida i completament nua. Qui era? Què hi feia allà? El futur creador d'Eraserhead mai va arribar a saber-ho, però l'impacte de l'encontre ressona a les imatges de Vellut blau i Mulholland Drive, posant de manifest que l'art lynchià sol néixer a partir d'accidents que no entenen de plantejament, nus i desenllaç.
