Les 10 pel·lícules imprescindibles del D’A Film Festival

BarcelonaAlcarràs inaugura aquest dijous el D'A Film Festival, però la pel·lícula de Carla Simón és només la punta de l'iceberg d'una programació que tria i remena en el panorama internacional de cinema d'autor per oferir un banquet espectacular de 127 títols que, en molts dels casos, difícilment veuríem a Catalunya en una sala de cinema si no fos per aquest festival. Fem una tria del que es projectarà als cinemes Renoir Floridablanca, al CCCB, a la Filmoteca, al ZumZeig i a l'Aribau fins al 8 de maig.

A The souvenir, cinquena millor pel·lícula del 2020 per als crítics de l'ARA, Joanna Hogg rememorava la tèrbola relació sentimental amb un home més gran que va marcar la seva educació sentimental al Londres dels 80. El D'A la recupera per veure-la finalment en pantalla gran i estrena la seva seqüela, que completa l'autoretrat dels anys de formació de la cineasta, interpretada per una excel·lent Honor Swinton Byrne, filla de Tilda Swinton. Per seguir explorant el passat del Regne Unit, una altra opció immillorable és Benediction, del mestre Terence Davies, un recorregut per les ferides vitals i les frustracions amoroses de Siegfried Sassoon, el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial.

El D'A el tancarà la gran triomfadora de l'últim Festival de Màlaga, una història sobre la duresa de la primera maternitat que es va transformant en un emocionant relat sobre la pèrdua i la dificultat de ser filla. Amb la millor interpretació de Laia Costa –és extraordinari el seu duel amb Susi Sánchez, que interpreta la mare–, Cinco lobitos es pot complementar amb la premiada al Festival de Gijón Una película sobre parejas, de Natalia Cabral i Oriol Estrada, que des de la seva pròpia experiència vital aborden la dificultat de conciliar vida familiar i laboral i les escletxes que això provoca en la relació.

Mentre a la Fabra i Coats encara es pot visitar la mostra de cinema expandit d'Apichatpong Weerasethakul, el D'A estrenarà la seva última pel·lícula, Memoria, la primera rodada lluny de la selva tailandesa –es va filmar a Colòmbia– i amb un repartiment internacional encapçalat per Tilda Swinton. La recerca d'un so enigmàtic és l'eix d'una pel·lícula sòbria i sublim que podria fer un bon programa doble amb la penúltima miniatura fílmica d'un altre heroi de la cinefília moderna, Delante de ti, del coreà Hong Sang-soo.

Faro, la petita illa del Bàltic on Ingmar Bergman va rodar Persona i va acabar vivint-hi, és l'escenari de la pel·lícula més juganera i metacinematogràfica de Mia Hansen-Love, que entrelliga les escenes d'un matrimoni format per Tim Roth i Vicky Krieps amb el guió que ella està escrivint. A Roth també el podrem veure dins del D'A al drama de Michel Franco Sundown, i Krieps és una esposa i mare a la fuga en una altra joia del festival, Abrázame fuerte, de Mathieu Amalric. I qui es quedi amb ganes de metacinema no s'ha de perdre Diarios de Otsoga, de Miguel Gomes i Maureen Fazendeiro.

La comèdia europea de l'any –ho avala el seu premi EFA– és una fresquíssima història sobre l'embaràs no desitjat d'una dibuixant de còmics irresponsable i promiscua. Adaptació d'una novel·la gràfica d'Inga Sætre –i plena de referències comiqueres–, Ninjababy desprèn naturalitat sense renunciar a la complexitat emocional de la situació que relata. Una altra opció gamberra del D'A pot ser La amiga de mi amiga de Zaida Carmona, que invoca l'esperit underground de Marc Ferrer –coguionista del film– amb una comèdia surrealista i queer d'embolics sentimentals protagonitzada per la mateixa directora.

El guanyador del premi especial del jurat de Màlaga se situa entre l'autoficció i el documental per narrar el procés de transició de la Raphaelle Pérez des de la identificació absoluta amb la protagonista. Entre consultes mèdiques, cites Tinder i grups d'autoajuda, Mi vacío y yo mostra el llarg i tortuós camí de recerca d'algú ple de dubtes i amb un desig intens d'estimar i ser estimat. El despullament emocional i sexual del film té continuïtat al mateix D'A amb Passion, el documental experimental i en primera persona que explora la relació curativa entre la religió catòlica i el submon bondage de la comunitat LGTBI.

Excrítica de cinema, guionista habitual de Serge Bozon i directora amb una carrera breu però exquisida, Axelle Ropert sol dirigir comèdies agredolces, esmolades i finíssimes sobre l'amor i el caos de la vida. A Petite solange, l'últim premi Jean Vigo, s'acosta més al drama sense perdre subtilesa per observar la ruptura d'un matrimoni des dels ulls perplexos i confosos de la filla adolescent. L'esperit més lluminós i romàntic de Ropert el retrobem al D'A a la comèdia d'Ève Deboise Petite leçon d'amour, sobre una passejadora de gossos i un mestre que s'enamoren mentre segueixen la pista d'una estudiant suïcida.

Cada D'A té la seva pel·lícula revelació i tot apunta que la d'aquest any podria ser Atlantide, ambientada en una Venècia inèdita i sorprenent, la de les illes que envolten la ciutat, un submon adolescent de llanxes ràpides, hipermasculinitat, drogues i música electrònica. “La versió veneciana de Fast & Furious”, diu el programa del festival. Però, alerta, que una sensació prèvia del D'A, My mexican bretzel, té un hereu directe en la programació d'aquest any: Los caballos mueren al amanecer, indagació en la vida de tres germans ja morts a través dels objectes que van deixar al pis on ara viu la directora del film, Ione Atenea.

No és el D'A un festival amb una collita abundant de cinema indie nord-americà, però sí selecta. A love song, que va passar per Sundance, vindria a ser una mena de Nomadland sense violí ni llum del capvespre, tan rocosa com el paisatge rural de Colorado i amb ànima de western romàntic. La secció indie del festival la completa el documental The sleeping negro, reflexió en primera persona sobre el que significa ser negre als Estats Units que barreja també ràbia i un humor amb tocs de surrealisme visual.

L'altra Alcarràs de la programació. Aquí la protagonitza una família libanesa que veu amenaçat l'oasi rural on viu per la instal·lació d'un abocador d'escombraries. Les connexions amb el cinema català van més enllà: la producció és de Lastor Media –productora d'Alcarràs–, el muntatge de Carles Marques-Marcet i el guió de Clara Roquet, que va conèixer la directora Mounia Akl quan totes dues estudiaven direcció a Nova York. Un altre director sorgit de l'escuderia Lastor és Lluís Galter, de qui el D'A estrenarà en primícia After sun, un treball que es promet lliure i inclassificable.