10 pel·lícules recomanades del D’A 2025

BarcelonaLa cinefília de Barcelona està d’enhorabona: aquest dijous torna el D’A, el festival de cinema d’autor que aposta més clarament pel risc i la descoberta de noves veus. Del 27 de març al 6 d’abril, el D’A projectarà 121 títols entre llargs i curts a les seves diferents seus: el CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig i la Casa Montjuïc. També hi haurà visitants il·lustres: Bruno Dumont i Joanna Hogg rebran el Premi D'A, i el mestre hongarès Béla Tarr, el premi D'A honorífic.

‘Sorda’

Dir. Eva Libertad

Ja és tradició que el D’A projecti el film triomfador del Festival de Màlaga. Si en altres edicions va ser 10.000 km, Estiu 1993, Segundo premio o 20.000 espècies d'abelles, aquest any és el torn de Sorda, flamant Bisnaga d’Or del festival andalús. Al film, l’actriu sorda Míriam Garlo interpreta una dona sorda que està a punt de tenir una filla amb el seu company oient (Álvaro Cervantes). Un relat naturalista sobre el difícil encaix de les persones sordes en un món dissenyat d'esquena a les seves necessitats.

‘No soy yo’

Dir. Leos Carax

Leos Carax reprèn l'estil d'assaig híbrid i fragmentat de Jean-Luc Godard a No soy yo, que és tant un homenatge al mestre de la Nouvelle Vague com, sobretot, un autoretrat emocionant i poètic en què l’autor de Holy motors reflexiona amb lucidesa i humor sobre la seva carrera, el cinema i els seus col·legues de professió. Ple d'aforismes, cites cinèfiles i provocacions –a Polanski li etziba algun dard enverinat–, és una celebració del cinema com a vehicle d’expressió artística i personal.

‘The shrouds’

Dir. David Cronenberg

No és una altra pel·lícula sobre la mort. A The shrouds, David Cronenberg sublima el dolor per la pèrdua de la seva dona –va morir el 2017– a través d’una comèdia negríssima i estranya com ella sola en què un home ha construït un aparell que permet observar en temps real la descomposició del cadàver de la seva dona, devorada per un càncer. La sordidesa hi és, sí, però també la tendresa, l’humor, la intimitat i la incomoditat d’unes situacions com mai hem vist en una pantalla gran.

‘Molt lluny’

Dir. Gerard Oms

Un aficionat de l’Espanyol que ha viatjat a Utrecht per veure un partit del seu equip té un rampell i decideix no tornar a la seva ciutat. A partir d’aleshores, sense diners ni amics, la vida es converteix en una lluita diària en uns Països Baixos ennuvolats i hostils. Per què ho ha fet? En el seu debut com a director, Gerard Oms, que va ser coach d’interpretació de Mario Casas, regala a l’actor un dels papers de la seva vida, pel qual l’acaben de premiar al Festival de Màlaga.

‘Tres amigas’

Dir. Emmanuel Mouret

Les comèdies d’Emmanuel Mouret són un oasi d’intel·ligència i refinament aliè a les tendències del cinema algorítmic modern, sempre plenes de personatges sensibles i enamoradissos que xerren pels descosits sobre les seves emocions. L’última obra d’aquest Woody Allen marsellès reflexiona sobre l’adulteri i el final de l’amor seguint el fil d’enganys i casualitats que entrelliga els embolics sentimentals de tres amigues i un fantasma.

‘La viatgera’

Dir. Hong Sang-soo

En la tercera col·laboració amb Hong Sang-soo, Isabelle Huppert és una professora amb un mètode per aprendre francès tan xocant com els seus intents de flirteig amb els alumnes. La gran diva del cinema francès es despulla de glamur i s’adapta al naturalisme improvisat de Hong Sang-soo amb una interpretació en clau paròdica a l’altura d’una de les pel·lícules més obertament còmiques del director coreà, de qui el D’A projecta aquest any un altre títol: Vora el torrent.

‘Holy cow’

Dir. Louise Courvoisier

La vida de l’adolescent Totone transcorre en un loop etílic de festes, picabaralles i ressaques fins que la mort del seu pare l’empeny de cop al món adult. Però quan les factures s’acumulen, ell i la seva germana petita s’empesquen un pla infal·lible: guanyar el concurs al millor formatge de la regió. Holy cow és un conte rural que fa olor de fems, benzina i llet fresca, una pel·lícula petita en ambicions que arriba al cor de l’espectador gràcies a l’encant dels seus personatges.

‘La furia’

Dir. Gemma Blasco

Una nit de Cap d'Any, de festa amb els amics, una jove actriu és violada en la foscor d’una habitació d’un pis. L’acte, d’una violència extrema, és una esgarrapada vital que no es cura amb el pas del temps, que s’enquista en les seves relacions i la seva identitat. Ángela Cervantes, a qui el Festival de Màlaga acaba de premiar per La furia, s’entrega absolutament per donar cos i llàgrimes al dolor d’un trauma insuportable en una pel·lícula que explora els camins possibles cap a la sanació.

‘Els maleïts’

Dir. Roberto Minervini

Durant la guerra civil dels Estats Units, un regiment és enviat a patrullar la frontera de l’oest, un territori inhòspit i salvatge. Allà, la guerra és un estat mental, un vagarejar entre llops i cadàvers en una tensa espera filmada amb alè poètic pel director italià establert a Texas Roberto Minervini, que protagonitza la retrospectiva d’aquesta edició del D’A.

‘Youth (Hard times)’

Dir. Wang Bing

Wang Bing examina el costat fosc del miracle econòmic xinès a Youth (Hard times), segona entrega d’una trilogia documental ambientada a Zhili, principal centre de producció de roba infantil del món on cada any arriben milers de joves xinesos de les zones rurals per ser explotats per la indústria tèxtil. El D’A ja va estrenar la primera part de la trilogia i aquest any projectarà també la tercera, Youth (Homecoming), completant l’obra d’un dels cineastes xinesos essencials del segle XXI.