Curtmetratges, l’aneguet lleig del cinema?

El 15 de desembre, el CCCB de Barcelona acull l’acte central del Dia Més Curt, Festa Mundial del Cinema Curt, “una celebració internacional del curtmetratge com a gènere cinematogràfic”, segons els seus organitzadors. A més, els propers dies hi haurà projeccions en 30 espais d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. Tot això està molt bé, però, què passa amb els curts? Es veuen, normalment? Estan en un gueto? Les teles i els cinemes passen olímpicament dels curtmetratges? En parlem amb els quatre realitzadors dels curts nominats als premis Gaudí, que s’entregaran el 27 de gener.

Bàrbara Farré no es pot queixar: La última virgen, el seu projecte final de carrera a l’ESCAC, es va emetre al programa de TVE Versión española, i va estar penjat al web de la cadena fins al 10 de desembre. A la pel·lícula, Farré parla “del despertar sexual i d’integrar-se en un grup d’amigues amb les quals la Sara compartirà la seva pèrdua de virginitat”. De moment, ha rebut 18 guardons en festivals nacionals i internacionals. “Espero que ben aviat es pugui veure en alguna altra televisió o en canals amb prestigi com Filmin”, afegeix la directora, que ara ha rodat un documental sobre Rosalía i el món del flamenc.

Ventura Durall, autor de Primer estrat, també ha estat beneït pel déu de la visibilitat. El seu documental gira al voltant d’un nen que ha d’entrar a una escola bressol i una nena a la qual li queden dos dies al mateix centre, i que són fills del mateix Durall. L’espai de Canal 33 El documental el va programar, i encara es pot veure a la pàgina de TVC. “És un projecte que va sortir d’una manera espontània entre els pares de l’escola”, diu el director, que, com la resta dels entrevistats, es queixa: “Hi hauria d’haver més finestres perquè el públic accedís als curts amb normalitat”. Durall acaba de filmar unes escenes del seu nou llargmetratge, L’ofrena, interpretat per Àlex Brendemühl, Anna Alarcón i Verónica Echegui.

L’actor Andrew Tarbet ja tenia alguna experiència darrere les càmeres, però considera que Tomorrow és el seu “primer curtmetratge professional”, on explica la relació entre un genet (encarnat per Andreu Marull, cunyat de Tarbet) i el seu cavall. Una part del pressupost de Tomorrow va sortir del sou com a actor de Tarbet en el muntatge teatral Los vecinos de arriba. “M’encantaria que plataformes importants com Movistar+ apostessin per programes dedicats als curts”, comenta el director, que té un altre curt en ment, protagonitzat per Jordi Rico, i un llargmetratge per a la seva dona, l’actriu Laia Marull.

Generar debat

Silencio por favor era “només” una pràctica de tercer de carrera de Carlos Villafaina a l’ESCAC. Però va sortir tan rodó i emocionant que porta uns mesos donant voltes per certàmens diversos. El Festival d’Almeria li va atorgar dos premis. Els protagonistes són Javier Villafaina (germà del director), que pateix una paràlisi cerebral, i David López. Hi interpreten dos germans: el primer fa pràctiques en una biblioteca i el segon treballa al magatzem d’una fàbrica. La història està basada en fets reals, i planteja, d’una manera positiva i sense mals rotllos, el tema de la discriminació social i laboral dels discapacitats. “Tant de bo després dels Gaudí les televisions s’interessin per la nostra pel·lícula i, de passada, es generi un debat sobre la problemàtica que s’hi descriu”, diu Villafaina. Esperem, doncs, que aquest aneguet lleig que és el curtmetratge aviat es transformi en un cigne.