La gràcia de les segones oportunitats

François Ozon ens presenta la protagonista de Cuando cae el otoño escoltant el sermó (sobre un assumpte gens banal, com anirem veient) a l'església del seu poble a la Borgonya. La introducció ens situa la Michelle en les seves plàcides rutines de jubilada. La missa, anar a caçar bolets amb la seva amiga Marie-Claude, llegir al llit, preparar l'àpat per a quan vinguin a dinar la filla i el net… Però res és el que sembla en aquest thriller moral i rural francès que té més d'un punt de contacte amb Misericordia d'Alain Guiraudie, la guanyadora de Seminci amb coproducció catalana. Sota el retrat d'un retir tranquil en un paisatge de càlids tons tardorencs, el director va fent emergir les turbulències del passat, que se signifiquen sobretot en la rancúnia de la filla de la Michelle.

Tanmateix, Ozon no s'encomana a la tradició del thriller burgès de províncies a la manera de Claude Chabrol sinó que invoca la gràcia del perdó i de les segones oportunitats facilitades a través de l'amor als altres i a la vida. Una perspectiva prou defensable, però que el director introdueix amb una certa confusió i incoherència. Li agrada jugar amb les expectatives al voltant dels prejudicis sobre els personatges, però en redueix algun, el de la filla, a un mer arquetip negatiu amb el qual no hi ha manera d'empatitzar. En el seu conte moral tardorenc destaca sobretot el retrat càlid i complex de l'amistat entre dues dones grans, interpretades per les esplèndides Hélène Vincent i Josiane Balasko.