El terror negríssim de 'Cuando acecha la maldad', primer triomf llatinoamericà a Sitges

SitgesEl dimoni sempre guanya a Sitges. L'argentina Cuando acecha la maldad, de Demián Rugna, s'ha endut aquest dissabte el premi a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. El reconeixement del jurat fa justícia amb la cinta més terrorífica i nihilista de la competició oficial, un malson negre com la nit més fosca en què es van submergint els protagonistes de la història, dos germans que troben a la seva finca de l'Argentina rural un cadàver mutilat. La troballa els posa sobre la pista del drama que s'està produint a casa d'uns veïns: una possessió demoníaca. Amb la infecció malèfica avançada i el cos de l'embichado terriblement deformat, només queda una opció: matar el posseït, però fins i tot això és delicat i ho ha de fer un expert perquè la mort de l'hoste del dimoni no obri la porta del nostre món a la maldat més absoluta. "Hem vist molt cinema de terror, però no havíem vist mai res com aquesta pel·lícula", va resumir la crítica Alexandra Heller-Nicholas, una de les membres del jurat.

Cuando acecha la maldad també ha guanyat un altre premi del palmarès, el Blood Window a la millor pel·lícula iberoamericana, que Rugna ja es va endur el 2018 amb el seu anterior treball, Aterrados, esfereïdora cinta sobre fenòmens paranormals en un veïnat de Buenos Aires. El nou terror llatinoamericà està cada vegada més present en la programació de Sitges, i el triomf de Cuando acecha la maldad, el primer d'una pel·lícula llatinoamericana en 56 edicions del festival, confirma la creixent diversitat cultural del cinema de terror modern. De fet, en una fita històrica per al cinema en castellà, la pel·lícula de Rugna s'estrena aquest octubre en més de 650 sales als Estats Units abans de la seva arribada (coincidint amb Halloween) a la plataforma especialitzada en cinema de terror Shudder, coproductora del film. L'estrena espanyola està prevista per al 19 de gener.

El palmarès de Sitges ha estat molt repartit, tant que el segon premi més important, l'especial del jurat, l'han compartit la britànica Stopmotion, de Robert Morgan, i la francesa Vermin. La primera, un viatge a la bogeria protagonitzat per una animadora en stop motion, rodat en imatge real i fragments animats, va provocar una de les anècdotes del festival en la seva projecció al cinema Retiro, en la qual una espectadora es va desmaiar quan la protagonista comença a utilitzar parts del seu propi cos per construir les figuretes. Vermin, de Sébastien Vaniče, és un malson ambientat en la banlieue en què una plaga d'aranyes assassines infesta un edifici d'habitatges marginals: tensió, tocs còmics i rerefons en la monster movie d'aquesta edició.

També se'n va a França el premi al millor actor per a Karim Leklou, a qui tothom vol matar a Vincent debe morir, i el de millor actriu per a la nord-americana Kate Lyn Sheil de The seeding. Una de les favorites del públic, Late night with the devil, sobre un talk show que convida una posseïda i acaba com el rosari de l'aurora, es va haver de conformar amb el premi al millor guió. El palmarès de la secció oficial el completen Omen (direcció), El reino animal (efectes especials) i La morsure (fotografia), que va pescar a més el Méliès de Plata a la millor pel·lícula europea. La menció especial a Riddle of fire deixa un cert regust agredolç: aquesta vibrant aventura de tres nens d'un poblet nord-americà mereixia més reconeixement. Però l'oblit més incomprensible del jurat oficial és la magnífica Les chambres rouges, pertorbador thriller psicològic canadenc que reflexiona sobre la fascinació del mal i l'empatia a través de la història de dues noies que no es perden cap sessió del mediàtic judici d'un psicòpata assassí.

L'edició dels rècords

La gran notícia d'aquesta edició de Sitges, tanmateix, no han sigut els premis sinó la impressionant afluència del públic. Quan falten dues jornades per tancar el festival, el nombre d'entrades venudes ha passat en un any de 73.257 a 83.163, que marca un màxim històric. L'augment és del 13,5%, i si comparem les xifres d'aquesta edició amb les del 2021 seria d'un 20%.

Els resultats són especialment significatius en una edició sense grans estrelles de Hollywood per culpa de la vaga dels actors. "L'absència de les grans estrelles preocupa més a patrocinadors i espònsors que al públic, que ve a veure pel·lícules, i de tota mena, no només de Hollywood", ha afirmat Ángel Sala, director del festival. "A més, Sitges crea les seves pròpies estrelles, que solen ser directors".

Sala reconeix que el festival està "molt a prop de tocar sostre" i que molta gent "es queda fora" de moltes sessions. "Necessitem més infraestructura, i això vol dir una altra sala amb més capacitat", defensa, "i la proposta està sobre la taula del festival, també dels representants polítics". El que no es planteja Sala com a solució és reactivar la plataforma online que va funcionar durant les dues edicions pandèmiques: "Sitges és un festival de presència, trobada i interacció, i el seu futur no passa per ser online sinó per millorar la presencialitat".