‘Venus’: lladres contra monstres lovecraftians al Madrid per gentrificar

El nou film de Jaume Balagueró barreja el thriller criminal mediterrani, que inclou gogós poligoneres i caps criminals amants dels xurros, amb el cinema de terror ocultista. La Lucía, una ballarina de club nocturn, és identificada i ferida mentre comet un robatori. Quan s’amaga a un enorme bloc de pisos ubicat a la perifèria madrilenya, descobreix un secret: allà on no ha arribat l’especulació immobiliària, ha arribat la bruixeria. La llavor del diable s’entrecreua amb una variant castissa de l’horror còsmic de l'escriptor H.P. Lovecraft, tot decorat amb els gestos pop de Paco Plaza (Verónica) o Daniel Calparsoro (Hasta el cielo) i marcat per les similituds amb [REC].

A Venus s’integra la fascinació (voyeurística?) per l’heroïna recoberta de sang seca en una narrativa amb ressonàncies misògines: la que tracta de fosques conspiracions femenines. El nou film de Balagueró torna a generar alguns dubtes habituals: les escenes centrades en drames humans són variablement convincents i el guió inclou moltes casualitats (o miracles) i alguna incongruència. La construcció beu de mil fonts i això provoca una indeterminació tonal. No sabem si els seus autors es prenen seriosament el relat o volen obrir la porta a un visionament irònic i festiu adreçat als incondicionals del gènere fantàstic. El resultat pot satisfer, a cop de contundència, quan Balagueró i companyia premen l’accelerador de l’escalada violenta amb pinzellades sinistres.