Festa, teleescombraria i corrupció al País Valencià
Tres dones periodistes són l’eix conductor de 'Valenciana', l'adaptació d’una obra del dramaturg Jordi Casanova
'Valenciana'
- Direcció: Jordi Núñez. Guió: Jordi Núñez, a partir de l'obra de Jordi Casanovas
- 101 minuts. Espanya (2024)
- Amb Ángela Cervantes, Tania Fortea, Conchi Espejo i Sandra Cervera
Va haver-hi un temps en què la festa no s’acabava mai al País Valencià; un temps en què no hi havia límits per passar-ho bé, per esprémer el sofriment de la gent en hora punta o per aprofitar-se políticament del sistema. Temps d’oportunitats per a uns, d’incertesa per a d'altres, però que formen part de la història recent del País Valencià i del relat de Valenciana, segona pel·lícula de Jordi Núñez (El que sabem), que adapta l’obra homònima del dramaturg Jordi Casanovas per recrear l’estètica i la falta d’escrúpols d’aquells 90 tan infames.
La manera d’aproximar-se al període, seguint les vides i els anhels de tres dones periodistes amigues des de la facultat és una de les virtuts de la història. D’altra banda, tampoc costa reconèixer les figures públiques de la vida real que s’amaguen darrere el nom d’un bon grapat de personatges secundaris, però Valenciana no és un film de denúncia, sinó una crònica malenconiosa sobre els nostres pecats i la nostra incapacitat per frenar la falsa eufòria i donar per acabada la festa quan encara hi érem a temps. Ángela Cervantes, Tània Fortea i especialment Conchi Espejo estan fabuloses transformant els seus personatges en dones de carn i ossos, més enllà que cadascuna d’elles personifica el món de la música, el periodisme i la política, i sostenen amb convicció un film necessitat, d’altra banda, d’un treball de direcció i edició molt més polit.