La tragicomèdia que copsa la crispació social a França

L'excés domina el nou llargmetratge de Catherine Corsini, ja des del seu títol sobrecarregat de polisèmia. La fractura al·ludeix en primer terme la crisi de la parella protagonista, Raf (Valeria Bruni Tedeschi) i Julie (Marina Foïs), al caire de la ruptura quan la Raf es trenca el braç. Acaben a urgències una nit molt llarga en què París es veu sacsejada per una tercera fractura, la social, amb una manifestació dels armilles grogues reprimida amb molta violència per la policia. La sala d'espera de l'hospital esdevé l'escenari que acull tots aquests malestars, en un sistema sanitari igualment a punt de col·lapsar-se.

Corsini posa aquesta olla a pressió a foc màxim. La ràbia dels personatges de La fractura està més que justificada, però la directora els presenta com si competissin en un concurs per veure qui resulta més crispant. Una Bruni Tedeschi més histriònica que de costum entra en conflicte amb un armilla groga, en Yann (Pio Marmaï), també ingressat. La directora desengreixa el drama amb tocs d'humor, i entre els dos s'estableix una dinàmica propera a la d'una comèdia screwball. L'hospital també funciona com a microcosmos de la França diversa, però la majoria de personatges queden força reduïts als seus respectius arquetips: la burgesa intel·lectual progre i narcisista, l'obrer enfadat però desorientat políticament, la infermera afrodescendent, que és pura bondat sacrificada... L'excés i el simplisme entelen també la resolució final.