'To Leslie': la pel·lícula sorpresa dels Oscars conté una interpretació de premi

En aquest drama indie, la redempció comença amb el so suau de guitarra d'una balada country. En una solitària barra de bar, en una petita ciutat de Texas, una dona a qui la vida li ha passat per sobre escolta abstreta la melancòlica Are you sure de Willie Nelson. To Leslie –pel·lícula diminuta que ha aconseguit una sorprenent nominació a l'Oscar per a la seva protagonista, Andrea Riseborough– concentra les seves principals virtuts en aquesta escena (la millor del film), rodada en pla seqüència. D'una banda, la seva capacitat per evocar l'univers social i geogràfic de la classe blanca treballadora del sud-oest dels Estats Units a partir dels espais (motels, bars de carretera) i d’una banda sonora plena d’èxits country; i, de l'altra, la presència galvanitzant d'una actriu, Riseborough, que construeix una protagonista complexa a partir d'un equilibri perfecte entre moments d'explosió gestual i d'altres de marcats per una immobilitat dolorosa, que expressa una intensa fractura interior.

To Leslie no explica res que no hàgim vist abans en moltes altres pel·lícules de l'indie nord-americà, en alguns casos (Red rocket) amb millors resultats. La història d'una mare soltera que es va beure tots els diners que va guanyar a la loteria i que després d'anys de separació intenta reconnectar amb el seu fill segueix una estructura de caiguda i redempció massa familiar. Sent conscient d'aquestes limitacions, el britànic Michael Morris ho aposta tot a una carta: el film està construït al voltant de la protagonista, un estudi de personatge que es beneficia d'una intèrpret superlativa, capaç de transmetre el pes d’una vida malgastada fins i tot estant d'esquena a la càmera. Com a conseqüència, certs personatges queden desdibuixats (el fill mereixia més desenvolupament) i el retrat individual no deixa espai per a una mirada crítica i col·lectiva (com la del cinema de Sean Baker) sobre la situació de les classes humils als Estats Units.