Mads Mikkelsen ho pot conquerir tot

Bona part de Jutlàndia era un erm inhòspit al segle XVIII. Militar retirat, el protagonista de La terra promesa, Ludvig Kahlen (Mads Mikkelsen), obté el permís reial per conrear-hi un tros de terra i establir-hi una colònia. Si se'n surt, fins i tot podrà reclamar el títol nobiliari corresponent. Kahlen, fill d'una mare soltera violentada pel senyor per al qual treballava, espera aconseguir mitjançant l'esforç el privilegi que no ha obtingut per vincle de sang.

Capaç de fer atractiu qualsevol personatge, Mikkelsen torna a treballar amb el director d'Un assumpte reial (2012), Nikolaj Arcel, amb el mateix objectiu de confeccionar un cinema d'època europeu al gust del públic contemporani. La terra promesa trasplanta amb èxit al Vell Continent els codis del western i el mite de l'heroi fet a si mateix com a fonament moral de la societat capitalista. I així rellegeix un episodi a priori fosc de la història de Dinamarca a través de la seductora trama al voltant d'un home aspre, però de conviccions sòlides, que lluita contra els elements i els prejudicis de l'època per tirar endavant el somni d'esdevenir granger.

A partir de la novel·la The captain and Ann Barbara d'Ida Jessen, el guió es va farcint de discursos del present. No hi falta el relat sobre la inclusió i el racisme a través del personatge de la nena gitana a la recerca d'una llar, una protagonista femenina que es rebel·la contra el dret de cuixa, el capellà jove i sensible que podria protagonitzar el mes d'octubre del tradicional calendari romà de hot priests i un malvat arquetípic com a encarnació d'un Antic Règim cruel, de manera que la trama es va fent més previsible a mesura que aquests llocs comuns agafen protagonisme. La terra promesa no deixa de resultar potent, però tant d'amaniment ofega el convincent punt de partida, el d'un western danès d'èpica estoica.