Un superheroi amb molt bones puces
'Policán' és l'adaptació cinematogràfica de les aventures de 'L'Home Gos'

'Policán'
- Direcció: Peter Hastings. Guió: Peter Hastings i Dav Pilkey
- 89 minuts. Estats Units (2025). Animació
L'adaptació al cinema de L’Home Gos, la popular saga de còmic infantil creada per Dav Pilkey, plantejava un dubte: com encaixaria el traç voluntàriament tosc i la senzillesa bidimensional dels seus personatges en una impol·luta pel·lícula d'animació 3D produïda per DreamWorks? Peter Hastings, productor de la sèrie basada en els llibres d'El Capità Calçotets (l'altra gran creació del prolífic Pilkey), resol la qüestió a mitges cenyint-se, de forma gairebé reverencial, al to humorístic i les trames serials i absurdes que caracteritzen els còmics del superheroi caní. Policán és una síntesi impecable dels primers volums de la saga; inclou, per tant, l’esbojarrada història d'origen del protagonista (un policia amb cap de gos), així com els seus continus enfrontaments amb el Pepet, gat supervilà i pare a contracor d’un gatet-clon adorable. Si, a escala narrativa, el film surt més o menys airós de la comparació, és possible qüestionar certes decisions visuals (l'espectacularitat marejant d'algunes escenes d'acció, o la pulcritud d'una animació potser massa perfecta) que semblen contradir l’encantadora simplicitat amateur de l'original. És en el disseny de personatges on la pel·lícula es mostra més pròxima al còmic: que l’Home Gos només es comuniqui mitjançant lladrucs és una picada d'ullet fantàstica als llibres, mentre que la confrontació final amb gegantins edificis vivents remet a l'esperit de la sèrie B present a l'obra de Pilkey.