'Sisu': Les mil maneres finlandeses de matar nazis

El realitzador Jalmari Helander va posicionar-se en l’audiovisual global amb Rare exports, un equivalent fílmic del clickbait periodístic: captava l’audiència a través d’una premissa impactant (el desenterrament, a l’estil de La cosa, d’un Santa Claus malvat) sense oferir gaire cosa més. El tercer llargmetratge del cineasta, un western d’acció i gestes bèl·liques que va triomfar a Sitges, sembla un continuista pas endavant. Hi ha clixés i referencialitat, però també una aventura desplegada amb contundència. En plena Segona Guerra Mundial, un veterà buscador d’or mostra una resistència física quasi sobrenatural i una enorme habilitat a l’hora de matar els nazis que li roben un tresor. La mitificació ambivalent del personatge, solemne i alhora irònica, remet a la saga John Wick.

Helander defensa amb vigor la seva lacònica història de morts i lluita per la riquesa, potenciada per alguna fita èpica d’autosuperació agonística, fins que arriba el torn d’un desenllaç una mica rutinari. El relat pot tenir alguna semblança casual amb l’experiència violenta i èticament embrutidora de la guerra, però Sisu desprèn un cert aroma d’explotació postmoderna i insensible de la història. Si Tarantino incrustava un heroi del cinema blaxploitation en l’època esclavista a Django desencadenat, Helander mostra com unes dones violades pels invasors es converteixen de sobte en empoderades heroïnes d’acció que caminen amb la fatxenderia dels gàngsters de Reservoir dogs.