Una estrella del pop sortida d'‘El planeta dels simis’?

Dels resultats més inesperats que podríem haver encertat en una quiniela és que un biopic sobre Robbie Williams hauria estat interpretat per un… mico. Aquesta decisió és encara més sorprenent si tenim en compte que aquesta biografia ens arriba autoritzada, promocionada i amb la veu (compartida amb Jonno Davies, que és l’actor que aporta els moviments per generar el CGI del simi protagonista) del mateix Williams. Amb aquest recurs tan xocant, l’estrella britànica del pop d’entrada sembla que es vulgui espolsar de sobre tot rastre de vanitat (¿o és un gest per quedar com un ídol que pensa diferent, una altra mena de narcisisme?)

Robbie Williams va ser primer el cheeky monkey (el trapella, el pinxo…) de la boy band Take That i després, en solitari, del pop britànic en general durant el canvi de mil·lenni. Així que aquesta decisió té una justificació estètica, narrativa i temàtica. Ben jugat. Després, tot i que el film sembli massa sovint un exercici més d’un pas de recuperació d’un exaddicte, Better man inclou alguns aspectes molt atractius com a biopic més enllà del mico (que després de 15 minuts n'hem naturalitzat completament la presència a la pantalla): 1) Els números musicals, molt llampants, divertits i imaginatius. 2) La imatgeria al voltant de l’èxit, sempre tòxica, frustrant i llefiscosa. I 3) És una pel·lícula que busca espai i para atenció al procés creatiu, que sovint als biopics musicals un es pregunta: “I aquesta gent quan tenia temps de fer cançons, si es passava el dia bevent, drogant-se o follant?”.