Richard Gere i Paul Schrader, junts en un desassossegador cara a cara amb la mort

“Aquesta és la meva última pregària. I tant si creieu en Déu com si no hi creieu, quan es prega no es menteix”, diu el protagonista d'Oh, Canada, Leonard Leo Fife, interpretat per Richard Gere. El Leo és un reconegut documentalista malalt de càncer que, en la intimitat de l’agonia, ha decidit concedir una última entrevista filmada. La intenció, tanmateix, no és parlar dels seus èxits, sinó dels seus pecats i d’una vida sostinguda en la covardia i la mentida.

El nou film de Paul Schrader, que es retroba amb Gere més de quatre dècades després d’American gigolo (1980), ha d’entendre’s així doncs com un altre retrat que desmitifica la grandesa de l’heroi, el principal personatge dels imaginaris triomfalistes nord-americans. A diferència de la trilogia anterior sobre la redempció –formada per El reverend, El comptador de cartes i El mestre jardiner–, a Oh, Canada no hi ha cap més oportunitat d’expiació que la confessió, amb el cinema com a mitjà que precipita una revelació malenconiosa i deliberadament laberíntica. La pel·lícula adapta Los abandonos, l’última novel·la de Russell Banks, de qui Schrader ja va portar al cinema Aflicción, però el cineasta ha fet seva de manera evident aquesta història d’acomiadament i solitud. Àrida i esquiva, Oh, Canada és un brutal cara a cara amb la mort, on la fragilitat de la carn exposa la veritat de l’existència.

[Podeu consultar aquí les projeccions en versió original subtitulada en català]