La reunió de mares i pares a la qual no voldries assistir mai

A La tutoria, una professora jove i emocional ha de dirigir la reunió entre les mares de dos nens implicats en un incident, relacionades per vincles familiars en tensió i representatives de dos perfils molt diferents de feminitat, i el pare d’un d’ells. Les imatges que acompanyen els crèdits inicials de la pel·lícula són filmacions d’escenaris quotidians d’una escola infantil que, sense caure en el tenebrisme del cinema de terror, evoquen un cert desassossec, un clima de sospita. I això genera un dubte: ¿el relat prendrà la forma de drama o de thriller?

Marcada per l’abundància d’escenes llargues i incòmodes que posen a prova l’audiència, l’opera prima del realitzador Halfdan Ullmann Tøndel té alguna cosa de thriller judicial (amb jutges sense toga) que adverteix sobre els adults que dirimeixen els conflictes a través dels seus fills. Pel camí, Ullmann mostra una certa inventiva visual i incorpora alguns moments al·lucinatoris, representatius del món interior d’un personatge, que poden causar estranyesa. En el tram final, els elements d’intriga (racionar informació, desenterrar secrets en clau sorprenent) acaben desplaçant el drama tens esquitxat d’humor negre (recordeu Un Déu salvatge?). L’obra és segons com indeterminada, incerta, i això pot semblar poc rigorós narrativament (i un xic frívol), però també pot resultar refrescant. D’alguna manera, aquesta indeterminació encaixa amb la dificultat de fixar una veritat a partir de testimonis discrepants.

[Podeu consultar les projeccions en versió original subtitulada en català en aquest enllaç]