Quan el Papa et segresta pel teu bé

El cas Mortara és la història real d’un nen que va ser arrabassat a una família de fe jueva per ser criat en el catolicisme als Estats Pontificis governats pel papa Pius IX. El veteraníssim realitzador Marco Bellocchio (Bon dia, nit) retrata un noi empès a una obediència que resulta corrosiva i uns pares que es resisteixen amb intensitat variable a uns poders antisemites que els transcendeixen. El pontífex es representa com un dèspota que gaudeix humiliant els seus interlocutors.

El rapto acaba ocupant un espai un xic anòmal dins de les coordenades del drama històric. Hi predomina una certa sobrietat expositiva que s’allunya de l’espectacularitat hollywoodiana. Alhora, alguns passatges tenen alguna cosa d’al·lucinatoris, en consonància amb el rentat de cervell que pateix el jove Mortara, i hi ha escenes oníriques que no desentonarien en un conte de terror. Diversos pics d’intensitat dramàtica potenciats per esclats musicals, a més, remeten a l’emotivitat desfermada de l’òpera. L’audiència més aferrada al distanciament irònic propi de la postmodernitat, que ens empeny a mirar-nos les tragèdies com si fossin farses, pot contemplar aquestes inflexions apassionades des d’una certa sospita. Però podem prendre nota de la sacsejada de Bellocchio, que ens recorda que el procés de definició de les creences personals és complex... i, potser, molt menys lliure i molt més fràgil del que sembla.