Què porta una mare a abandonar el seu nadó vora el mar?

La petita Adelaïda va morir ofegada al mar després que la seva mare l'abandonés a la platja a l'abast de la marea. El crim comès per Fabienne Kabou l'any 2013 inspira el primer llarg de ficció de la directora francesa Alice Diop, que comparteix arrels senegaleses amb la infanticida. Saint Omer reconstrueix un judici molt similar al de Kabou, una vista a la qual assisteix la Rama (Kayije Kagame), una escriptora intrigada pel cas, i amb la seva pròpia relació conflictiva amb la maternitat.

Diop rescata la dona migrant de l'obligació d'exercir una maternitat abnegada o triomfadora per resultar apta per a la ficció, alhora que qüestiona l'ideal matern a partir del seu revers més abjecte. Saint Omer no vol jutjar de nou la Laurence (Guslagie Malanda) ni desvelar cap misteri que il·lumini alguna veritat amagada. Com La infanticida de Víctor Català, aquest és un film construït per escoltar les raons humanes d'una criminal que reconeix els fets, però no n'és responsable. Diop defensa que per fer justícia primer cal tenir present el testimoni d'una dona que ha viscut l'experiència migrant com una malastrugança que no pot ser articulada pel llenguatge del dret occidental. Com en altres títols recents al voltant d'una vivència femenina traumàtica, aquí també es posa la paraula en el centre. Es fa ressonar la veu d'una persona condemnada a una constant invisibilització, un estat que es plasma també per com apareix caracteritzada la Laurence: com qui sempre ha tendit a mimetitzar-se amb l'entorn per passar desapercebuda.