¿Necessitem una altra comèdia espanyola de viatges?
Tres amics marxen al Brasil per repatriar un cadàver i visitar platges a 'De perdidos a Río'
Direcció: Joaquín Mazón. Guió: Antonio Mercero, Daniel Corpas i Juana Macías a partir d'un guió original de Jean-Christophe Gra
98 minuts
Espanya (2023)
Amb Pablo Chiapella, Fran Perea, Carlos Santos, Esther Acebo i Kira Miró
De perdidos a Río és una altra comèdia espanyola de viatges estrenada amb l’objectiu d’amenitzar l’estiu fílmic. Un home rep la notícia que un antic amic ha mort al Brasil i hi viatja per repatriar el cadàver acompanyat de dos companys amb ganes de platja. Pablo Chiapella, Carlos Santos i Fran Perea interpreten tres arquetips amb potes: un protagonista poruc i correctíssim, un amant de les festes i un tercer home que tem el compromís. El personatge principal és policia, així que s’introdueixen elements d’investigació o d’acció concebuts des d’una lògica lúdica i inversemblant: es pot sobreviure a un tiroteig amb bandes criminals si s’ajup el cap i es fa broma.
El realitzador Joaquín Mazón (Cuerpo de élite) firma una pel·lícula dissenyada i executada amb competència però sota un manual molt bàsic de la comicitat i la seva materialització visual. S’empra el mateix vocabulari del cinema comercial de Hollywood, s’aplica una mirada turística i publicitària a les localitzacions, però les imatges captades amb drons no dissimulen que el fons de la proposta és una mica rudimentari. No falta l’humor sobre les infidelitats de parella o el tractament de l’homosexualitat com una realitat més o menys normalitzada que, alhora, és una mica ridícula i ridiculitzable. Tot plegat pot servir per passar l’estona, però transmet una certa sensació de rutina. I això s’allunya de l’atmosfera de diversió esbojarrada que es volia conjurar.