Crítica de cinema

Els magnats de Silicon Valley ens amaguen coses encara més fosques?

L’actriu Zoë Kravitz debuta com a realitzadora amb 'Parpadea dos veces', un ‘thriller’ protagonitzat per una cambrera que acaba convidada a la idíl·lica illa privada d’un milionari

'Parpadea dos veces'

  • Direcció: Zoë Kravitz. Guió: E.T. Feigenbaum i Zoë Kravitz
  • 102 minuts. Estats Units (2024)
  • Amb Naomi Ackie, Channing Tatum i Christian Slater

Un dels grans thrillers de la dècada passada, La invitació (2015), escenificava la impossibilitat que tothom pugui complir sempre els seus somnis com es diu a les tasses amb missatges motivadors: els desitjos propis acaben friccionant en algun moment amb la llibertat d'altres persones. De passada, la seva autora llançava un dard a les teràpies amb aspecte sectari. Sembla com si l’actriu i ara realitzadora Zoë Kravitz (Divergent) hagués pres nota d’alguns aspectes d’aquella pel·lícula de Karyn Kusama, o de Deixa'm sortir (Jordan Peele, 2017), per dissenyar la intriga de Parpadea dos veces.

Cargando
No hay anuncios

L’opera prima de Kravitz tracta d’una cambrera convidada a l’illa d’un magnat de les tecnologies. El film podria ser una comèdia satírica sobre les vides bunqueritzades d’uns hedonistes rics, però des del principi es cultiva un clima de sospita: hi ha algun secret fosc darrere de tot plegat. Kravitz i companyia despleguen un joc bastant efectiu que barreja previsibilitats, incerteses i desmemòries que s’acosten als terrenys del cinema fantàstic. En paral·lel, es fa l’ullet a les preocupacions dels feminismes pop (amb les habituals contradiccions hollywoodianes) resoltes des de la lògica sensacionalista del thriller. Aquest cop, però, les fantasies d’apoderament a ganivetades tenen justificació argumental. Això sí: sigui per tacte a l’hora de representar les violències, o per càlcul comercial, o per ambdós factors, el visionament de l’obra potser resulta massa còmode atesos els temes durs que s’hi aborden.