Quan unes vacances de sexe i borratxera no són el que semblen

La potència d'aquesta opera prima, una impactant reflexió sobre el consentiment i la cultura de la violació, està en el sentiment d’amenaça constant que destil·la, i que contrasta amb l'ambient festiu en què es desenvolupa. La Taz, la Skye i l'Em són tres adolescents britàniques disposades a passar l'estiu de les seves vides a un resort barat d'un país del sud d’Europa. La càmera nerviosa de Molly Manning Walker converteix la successió de borratxeres, festes en piscines, música electrònica i biquinis fluorescents en una experiència immersiva que emula la inquietud i la mobilitat d'uns cossos juvenils en plenitud. Pausats i inquisitius, els primers plans dedicats a la protagonista (una prodigiosa Mia McKenna-Bruce) contraresten aquest remolí hormonal i qüestionen el que la Taz està veient i experimentant: una festa menys divertida del que sembla, o una trobada sexual suposadament consentida i que en realitat no ho és.

El rostre unes vegades exultant i altres vegades incòmode de l'actriu captura amb precisió la cascada de sentiments contradictoris de l'adolescència. És en aquest rostre, solcat per les llàgrimes, on es plasma la ferida d'una agressió sexual que s'allunya de les característiques (carreró fosc, agressor desconegut) amb què s'han plasmat situacions similars a la pantalla. Potser alguns personatges són excessivament esquemàtics, però How to have sex aconsegueix, amb rigor i sensibilitat, dur a terme una necessària ampliació de conceptes com els de violació i víctima.