'¡Nop!': el director de 'Deixa'm sortir' ens convida a no mirar el cel

A ¡Nop! tot remet a la manera que tenim de mirar el món… i els perills que això comporta. La tercera pel·lícula de Jordan Peele comença presentant-nos O.J. i Emerald, germans propietaris d’un ranxo de cavalls ensinistrats per a espectacles i pel·lícules i, tal com s’encarrega de recordar Emerald, descendents directes del genet afroamericà que Eadweard Muybridge va retratar el 1878 per al seu experiment de captar el moviment i reproduir-lo amb un zoòtrop, considerat la primera pel·lícula de la història.

El fet que aquest llinatge sigui inventat, i que coneguem la identitat de Muybridge –fins i tot de l’egua que apareix a les fotografies-fotogrames– però no la del genet és la manera que té Peele de posar de manifest el biaix racial amb què observem la història, i el que això ens fa recordar i oblidar. Però la principal preocupació dels personatges (i del director) no és fer justícia al seu avantpassat, sinó esbrinar què dimonis és la forma misteriosa que sobrevola el ranxo i, en cas que sigui un ovni (com els germans temen i esperen), trobar la manera de captar-ne una imatge amb una precisió a prova de sospites.

Amb un pressupost que multiplica els de Deixa'm sortir i Nosaltres, ¡Nop! permet a Jordan Peele trepitjar el terreny de l’espectacularitat adrenalítica sense embuts. Però aquesta és també una pel·lícula on un personatge filtra un record traumàtic a través d’un sketch de Saturday Night Live. On una bretolada es posa amb escena amb un sentit del suspens digne del millor Shyamalan. I on el director es reserva un cop d’enginy que desplaça la percepció dels codis de gènere que manipula el relat i, en conseqüència, també altera la nostra manera de contemplar-lo. Dit d’una altra manera, aquest és un blockbuster que opera sota la idiosincràsia d’un cineasta cada vegada més temerari en els seus plantejaments al·legòrics, i on conviuen (en proporcions desiguals) les influències de Spielberg i de Neon Genesis Evangelion, del terror amb consciència ecologista i del weird western.

Ningú ens podrà culpar si, en algunes seqüències, contemplem la pantalla bocabadats, emmirallant la reacció que tenen els personatges. Però val més que anem amb compte, perquè tal com ens adverteix Peele, les coses que consumim amb admiració poden acabar devorant-nos.