'Nimona': l’aventura animada LGBTI que Disney no va voler produir

Al principi de Nimona, la veu en off de la protagonista ens aconsella rebaixar les expectatives d’un final feliç, perquè pot fer-se esperar. És el que li ha passat a la pel·lícula, un projecte descartat per la corporació Disney-Fox, rescatat per la productora Annapurna i distribuït globalment per Netflix. Els directius de la plataforma ja somriuen satisfets sabent que han marcat un gol acollint la pel·lícula, que avança per l’esquerra la resta de cintes d’animació que es pretenen diverses i inclusives. I això que, en el fons, Nimona no deixa de ser una adaptació rebaixada amb una mica d’aigua del còmic de debut de ND Stevenson (editat en castellà per Astiberri), on l’autor transgènere ens presentava una jove amb capacitat de transformar-se fluidament en qualsevol criatura imaginable i que es proposa per treballar com a esbirro d’un cavaller gai convertit en enemic número 1 d’un regne a cavall entre l'ambient medieval i el futurista.

Els directors Nick Bruno i Troy Quane s’afanyen a posar damunt la taula un argument de falsos culpables que evita problematitzar les accions d’uns personatges als quals Stevenson observava sense demanar-los explicacions. Afortunadament, però, el film és propulsat per un enginy envejable i per un traç dinàmic, que esquiva la temptació d’amorosir en excés el dibuix d’un univers que no demana perfecció sinó angles que punxin el que donem per assumit.