50 ombres de Nicole Kidman
L'actriu trenca les representacions tradicionals del plaer femení a 'Babygirl', que protagonitza amb Harris Dickinson i Antonio Banderas
'Babygirl'
- Direcció i guió: Halina Reijn
- 114 minuts
- Estats Units (2024)
- Amb Nicole Kidman, Harris Dickinson, Antonio Banderas i Sophie Wilde
Babygirl sembla voler resoldre, d'una vegada per totes, l’esgotada pregunta freudiana “Què vol la dona?” En vista de la nova pel·lícula de l'actriu i directora neerlandesa Halina Reijn, la resposta és senzilla: un bon got de llet acompanyat, si és possible, de Harris Dickinson ballant sense samarreta al ritme del Father figure de George Michael. Si això sona a clixé és perquè, certament, ho és: Reijn aborda la dialèctica entre submissió i dominació implícita en tot acte sexual, però no amb el cerebral nihilisme de La pianista, una de les seves referències, sinó amb l'erotisme setinat d'anunci de perfum del thriller sexual dels vuitanta.
De tota manera, n'hi ha poc, de thriller, en un film juganer i de vocació comercial que sembla utilitzar el sexe com a metàfora d'emancipació femenina. L'odissea vital de la Romy, una poderosa executiva que manté un afer turbulent amb un becari a qui dobla l'edat, la seva tènue resistència a la pulsió animal (i canina) que la devora, se situa més a prop del melodrama femení per la disjuntiva de la protagonista entre el deure i el desig, entre la seguretat familiar i el vertigen eròtic. Per això desconcerta que el sexe sigui més implícit que explícit al llarg del film, amb una notable excepció: el prolongat primer pla en què Nicole Kidman, estirada de bocaterrosa sobre una moqueta ronyosa, té un orgasme la intensitat del qual amenaça de trencar els límits de les representacions tradicionals del plaer femení.
La capacitat subversiva de la pel·lícula no resideix en la seva tèbia crítica a les servituds del matrimoni heterosexual ni en el confús discurs sobre qüestions actuals com el consentiment, sinó en la gosadia d'una estrella, Kidman, que sembla no tenir límits, i que encarna la Romy com una dona profundament contradictòria que combina la vulnerabilitat i la ferocitat d'una gossa de carrer.