Netflix acull la nova insurrecció aviària de plastilina

Han passat vint-i-tres anys des de l’estrena d’Evasió a la granja, però Chicken Run: l'albada dels nuggets passa de llarg de la nostàlgia autocelebratòria. De fet, més enllà de certa nitidesa digital, les dècades que separen un film de l’altre no es noten tant en les imatges com en les circumstàncies que els envolten. El primer va significar un notable èxit de taquilla per a l’estudi d’animació Aardman, mentre que la seva seqüela arriba directament a Netflix, amb els fundadors Nick Park i Peter Lord assumint un rol de productors executius. I si la correcció política ha sigut la causa probable perquè Zachary Levi substitueixi Mel Gibson com a veu del gall Rocky, Julia Sawhala afirma que l’han apartat del projecte perquè sona massa vella per encarnar la coratjosa gallina Ginger, ara doblada per Thandie Newton.

La controvèrsia no impacta en el to feliç de la pel·lícula, que s’ajusta al patró de les segones parts que inverteixen escenaris i situacions: en comptes de planejar la fuga d’una granja, ara les gallines han d’accedir a un impenetrable escorxador per salvar les aus que viuen en una presó colorista no gaire diferent del món dels Teletubbies. El toc Aardman es manté en els gags visuals (pur slapstick de plastilina) i en els encantadors acabats artesanals de la stop-motion, però és difícil espolsar-se la sensació que Chicken Run: l'albada dels nuggets modula les ambicions a la baixa, farcint d’enginy epidèrmic el que abans era meravella constant.