El protagonista de 'Slumdog millionaire' torna a l’Índia per trencar ossos i repartir ganivetades

Descobert internacionalment amb Slumdog millionaire, Dev Patel és un actor amb el qual Hollywood mai ha sabut què fer. Cansat d’esperar oportunitats, el britànic ha decidit marcar el seu propi pas dirigint, escrivint, produint i protagonitzant Monkey man, en què torna a l’Índia empobrida encarnant un lluitador amateur que serveix d’ase dels cops per a contrincants més populars, mentre planeja la seva venjança contra els responsables de la mort de la seva mare. El film no triga ni vint minuts a citar John Wick amb nom i cognom, reconeixent la influència de la catedral del cinema d’acció contemporani, i gairebé al final se les enginya per parafrasejar (inconscientment?) el títol d’Only god forgives en una línia de diàleg.

La latitud adrenalítica i la longitud mística marquen les coordenades en què vol situar-se Patel, però l’inici ho fia tot a una càmera i un muntatge neguitosos i al subratllat musical. La pel·lícula i el seu heroi necessiten caure estabornits a mig camí per renéixer, si no més savis sí més extravagants i lisèrgics. Després d’introduir un inesperat gest de solidaritat amb l’oprimida comunitat trans hindú, el relat encarrila un clímax en què la il·luminació i les modulacions de l’espai sonor creen una estilització que xoca amb una violència bruta i desmesurada. És aquí quan la determinació febril de la mirada de Patel davant i darrere la càmera es mimetitza del tot amb la d’un personatge fart d’acceptar que els altres dictin quin és el seu lloc.