L'estocada de la Milady d'Eva Green als tres mosqueters

Després de Los tres mosqueteros: D'Artagnan (2023), Martin Bourboulon comanda Los tres mosqueteros: Milady, la segona entrega de les aventures dels personatges creats per Alexandre Dumas amb què el cinema francès reivindica un blockbuster d'acció genuïnament autòcton a partir d'un dels pares literaris de la capa i espasa. Bourbolon vol restituir una certa grandiositat analògica a aquest gènere rodant en localitzacions reals i atorgant a l'acció un dinamisme més físic que digital. Però es troba a faltar en la posada en escena el talent d'inserir un sentit coreogràfic a les disputes d'espadatxins, una mancança que el director substitueix amb la falsa idea de mantenir la càmera sempre en moviment.

La nova pel·lícula dels mosqueters celebra la carismàtica Milady, l'antagonista femenina dels personatges. El film vol entendre les raons d'aquesta femme fatal pionera sense restar força a l'ambigua complexitat que explica el seu atractiu dramàtic. No hi ha actriu més adient per encarnar Milady que Eva Green, magnètica i alhora vulnerable en el paper, capaç de recollir tant la fascinació com la misogínia amb què la ficció masculina ha dibuixat tradicionalment les dones atractives i amb poder. Més emocionant en la segona part que en la primera, al film li pesa un D'Artagnan un pèl insuls i el minvat protagonisme de mosqueters com Porthos, que encarna un dels grans còmics del cinema francès, Pio Marmaï.