Manual de lacrimologia al voltant del cop d’estat feixista

La realitzadora Patricia Font (Gente que viene y bah) signa aquest drama històric que alterna dos temps narratius. La trama del passat recupera la figura real d’Antoni Benaiges, un jove mestre català que aplicava els seus mètodes pedagògics creatius i igualitaris en un poblet de Burgos poc abans del cop militar de 1936. En el present, una dona jove rep notícies de la silenciada memòria familiar arran de l’exhumació de foses comunes en la zona on Benaiges va treballar.

Font i el seu equip apliquen amb professionalitat el manual de mirades reparadores a les ferides de la Guerra Civil Espanyola. També se sotmeten a les inèrcies d’un cert realisme, romantitzat i obvi, que sovinteja en l’audiovisual televisiu: els cels encapotats emfatitzen les tristeses, abunden les escenes a la cerca del plor i la càmera no para quieta (encara que es mogui suaument) perquè la quietud s’associa amb l’avorriment. L’actor Enric Auquer gaudeix de vent a favor per despertar tendreses amb el seu protagonista entregat a una visió inspiradora de l’ensenyament. La trama contemporània liderada per Laia Costa, en canvi, sembla mancada de pes dramàtic (o de temps per assolir-lo), tot i que compleix la seva funció temàtica. El conjunt pot satisfer si s’ajusten les expectatives, però té un punt vulgar, resulta políticament esquemàtic i projecta una certa desconfiança en la capacitat d’atenció i de comprensió de l’audiència.