'MaXXXine': com arribar a la fama a còpia de ganivetades

El valor de la trilogia que formen X, Pearl i la flamant MaXXXine rau en el fet que constitueix una franquícia on cada capítol té personalitat pròpia i complementa els altres. Va començar com un notable slasher al voltant dels eterns vincles entre sexe i violència, per continuar amb una preqüela amb forma de melodrama gòtic (i gore), i arriba al final disfressant-se de sàtira sobre el cantó fosc de Hollywood. Això no vol dir que aquesta progressió respongui a un discurs meditat; més aviat és conseqüència del sentit de l’oportunitat de Ti West per estirar el xiclet de la matèria primera. Només cal observar com X construïa el seu sentit a partir de la posada en escena, particularment del muntatge, i comparar-ho amb la predilecció de MaXXXine pel comentari de text enginyosament retòric: al cap i a la fi, s’obre amb una cita de Bette Davis –“En aquest negoci no ets una estrella fins que no et coneixen com un monstre”– i es tanca amb… Bette Davis eyes, la cançó popularitzada per Kim Carnes.

A MaXXXine retrobem la final girl del primer film a l’equador de la dècada dels vuitanta, convertida en diva del porno a punt de fer el salt al cinema comercial, i amb el passat trucant a la porta per tornar a rodejar-la de mort. L’abundància d’ambients sòrdids, de colors que semblen suar a la pantalla i de tipologies humanes poc recomanables (com el llefiscós detectiu que encarna Kevin Bacon) remet als períodes més amorals del cinema d’explotació, però en aquesta ocasió els codis del gènere interessen menys a West que l’ambició de la seva protagonista per arribar al cim… potser perquè comparteix amb ella la convicció que després de tants anys a les trinxeres, ja és hora de brillar sota els focus. El director pot estar llest per al seu primer pla, però si MaXXXine vibra és gràcies a Mia Goth, que al llarg de la saga ha fet créixer la seva aura amb sang, llàgrimes i una mirada que travessa els seus enemics, i també la càmera.