El primer 'western' de Martin Scorsese apunta la pulsió depredadora de la societat nord-americana

Martin Scorsese porta dècades reconstruint el relat del triomf del somni nord-americà com una història de depredació que exerceixen un tipus molt concret d'homes. Amb vuitanta anys, el cineasta estrena el seu primer western, un dels seus films més foscos i que, en part, tanca el cicle conformat per Un dels nostres, Casino, El llop de Wall Street i L'irlandès, tot retornant als orígens, a les arrels dels Estats Units i al seu gènere fundacional per excel·lència. Los asesinos de la lunaparteix de la història real del poble osage, que als anys vint del segle passat va descobrir petroli sota el sòl d'Oklahoma on l'havien arraconat. L'eclosió sobtada de riquesa i el tarannà gens capitalista dels osage va atraure centenars d'homes blancs àvids d'apropiar-se d'aquesta font de diners, molt sovint a través de matrimonis amb dones osages.

Amb aquesta història, Scorsese firma un poderós western d'aires clàssics, però revisionista i antièpic, que té com a protagonista l'Ernest, un jove (?) (costa identificar l'edat del personatge que encarna Leonardo DiCaprio) mediocre que fa fortuna casant-se amb la Molly (Lily Gladstone), amb el beneplàcit d'un oncle de posat amable i rerefons sinistre, el William (Robert De Niro). Lluny dels westerns de conquesta de grans horitzons, Los asesinos de la luna es construeix en bona part des dels codis del terror gòtic domèstic, d'aquelles ficcions en què la principal amenaça per a la vida d'una dona la constitueix el seu propi marit, en principi enamorat d'ella. L'ambivalència de la història romàntica entre l'Ernest i la Molly és una de les forces d'un film en què els protagonistes masculins resulten més menyspreables que d'habitud.

En un relat construït des de l'autoconsciència crítica blanca, Scorsese confia en dos dels seus actors preferits, dues estrelles inqüestionables del cinema nord-americà, per interpretar uns papers incòmodes i de càrrega revulsiva. Alhora, subratlla la lectura sobre una certa masculinitat, sobre els homes ordinaris fascinats per tipus sense escrúpols, tan recurrent i tan mal llegida al seu cinema. La pel·lícula també està a punt de caure en algun moment en aquesta mateixa fascinació que denuncia. Però, com ja feia a L'irlandès, Scorsese converteix la Molly, l'esplèndida protagonista femenina i osage, en la figura a partir de la qual es deslegitima tot un ordre patriarcal.