Marthe Bonnard, molt més que la musa d'un pintor

El títol en castellà de Bonnard, Pierre et Marthe (Bonnard, el pintor y su musa) adultera l'essència d'un film que just reivindica Marthe Bonnard (1869-1942) com molt més que la musa d'un dels pintors claus del moviment nabí. El director Martin Provost s'acosta a Pierre Bonnard (1867-1947) a través de qui va ser la seva model, parella i esposa per traçar les dificultats d'una dona d'orígens humils a l'hora d'exercir de companya en igualtat de condicions d'un artista, fins i tot en els entorns bohemis i liberals de la França del tombant del segle XX. Provost s'està especialitzant en les biografies de figures femenines als marges del cànon cultural francès (Séraphine, Violette...), en films que, tanmateix, no deixen de moure's dins d'un cert academicisme, i que troben el seu principal atractiu en els intèrprets de renom que els protagonitzen. Aquí un Vincent Macaigne força allunyat dels seus personatges desmanegats habituals i la ben trobada Cécile de France, que no cau en idealitzar amb la seva interpretació el personatge que defensa. La pel·lícula mostra també el vessant depredador de Bonnard (Marthe no en va ser la principal perjudicada), alhora que encomana a través de les localitzacions l'obsessió vital i estètica d'aquests artistes pel contacte amb la natura. Entre els secundaris, un Claude Monet (André Marcon) sensible al menystingut talent pictòric de Marthe o la fascinant Misia Godebska (Anouk Grinberg), que cap al final apareix puntualment amb el seu últim espòs, el muralista català Josep Maria Sert (Marcel González).