La nova superproducció Disney, un monstre de Frankenstein del Hollywood actual

Aquesta nova explotació cinematogràfica d’una atracció situada en alguns parcs de Disney sembla provenir d’un lloc sense temps on les èpoques es barregen. Com a comèdia amb ensurts per a tots els públics, el film pot remetre a referents retro com Abbott i Costello contra els fantasmes i Scooby Doo. Alhora, és un blockbuster digital que troba el seu sentit dramàtic en un cert cinema de terror recent que explora el dol. La construcció d’una nova família és la manera de superar-ho, però els responsables de la nova Mansión encantada escenifiquen que els vincles ja no estan tan marcats per la sang i el matrimoni: tres persones adultes (i els fills d’una d’elles) poden crear una nova família a partir d’una trobada casual.

El resultat pot despertar simpatia. Malgrat una banda sonora invasiva que subratlla dinamismes i emocions, els responsables de Mansión encantada no s’abandonen a la lògica del blockbuster com a experiència sostingudament (i de vegades esgotadorament) trepidant. I l’equip actoral té una mica de temps per aportar brins d’humanitat a un conjunt limitat. Aquest monstre de Frankenstein de l’audiovisual corporatiu fa equilibris entre la construcció d’humor i el cultiu del drama, entre el no fer por i fer-ne una mica (els dolents de la pel·lícula intimiden més que els seus homòlegs de la versió del 2003), entre fer xalar els nens i tenir cura dels adults. I, com aquella criatura feta de retalls, camina de manera inestable sense caure del tot.