Les lliçons sexuals d'Emma Thompson a 'Buena suerte, Leo Grande'

American gigolo (1980) s'obria amb un pla detall del Mercedes que un bronzejat Richard Gere conduïa per la costa californiana. Paul Schrader fixava, així, la tesi del film: el cos de Gere –tan estilitzat com el disseny d'un cotxe esportiu– era una mercaderia de luxe més a la consumista Nord-amèrica dels vuitanta. Buena suerte, Leo Grande podria ser una versió amable d'American gigolo, substituint la misantropia de Schrader per una empatia que, de vegades, peca d'ingènua. És curiós que un film que parteix d'una premissa tan agosarada –una dona madura, frustrada sexualment, contracta els serveis d'un jove treballador sexual– sigui tan tímid a l'hora de mostrar la intimitat entre els protagonistes. Però és que, en aquesta pel·lícula basada en la paraula, el sexe és més aviat una metàfora dels prejudicis que ens impedeixen acostar-nos als altres.

Així, a partir de dos personatges i un únic espai, la directora i la guionista elaboren una efectiva –a estones còmica, puntualment atrevida i de vegades massa calculada– faula sobre la importància d'acceptar-se a una mateixa. ¿Una ocasió perduda d'explorar en profunditat els clarobscurs –com va fer Josefina Molina a la demolidora Función de noche (1981)– del desig femení madur? Potser, encara que el film guarda dos asos a la màniga: Emma Thompson, en una interpretació agosarada i continguda que sintetitza icònics rols previs (El que queda del dia, Sentit i sensibilitat), i Daryl McCormack, entabanador i tendre a parts iguals, i amb el cos sinuós i el rostre impecable que van convertir Gere en una estrella.